Durant anys va treballar en el sector financer mentre acumulava diagnòstics mèdics: lupus, celiaquia, hipotiroidisme, endometriosi i gastritis autoimmune. La llista era llarga i limitant. Fins que un dia va decidir canviar de rumb.
Es va formar en nutrició, va obrir la seva pròpia clínica en línia i va bolcar tot el seu aprenentatge en un mètode que uneix nutrició funcional amb psiconeuroimmunoendocrinologia clínica.
Avui és autora del llibre El teu cervell està inflamat i una de les veus que amb més força alerta sobre el que ella anomena la “neuroinflamació silenciosa”.
Del lupus al canvi de vida
“Durant anys arrossegava problemes digestius, hormonals i diverses malalties autoimmunes (…) En canviar els hàbits vaig començar a estar molt millor que amb anys de medicació”, explica Garrido.
Aquell gir vital va marcar la seva carrera: el que va començar com una recerca personal va acabar convertint-se en vocació.
El 2024 va rebre el premi Futur Empresarial de l’Associació de Joves Empresaris de Conca i la seva consulta digital no ha deixat de créixer.
Però el seu motor no és el reconeixement, insisteix, sinó la certesa que “allò que mengem modela la nostra ment tant com el nostre cos”.
L’intestí, aquest “segon cervell”
Per a Garrido, la clau és mirar l’intestí com un òrgan que governa emocions.
“La teva microbiota controla més el teu cervell del que t’imagines”, afirma.
Explica que gran part de la serotonina, neurotransmissor de la calma i la motivació, es produeix a l’intestí.
Si aquesta flora intestinal es desequilibra —per excés d’ultraprocessats, antibiòtics o estrès crònic— apareixen senyals d’alarma: ansietat, boira mental, desig compulsiu de sucre.
En paraules seves: “Ens han fet creure que l’ansietat és només mental, però la teva microbiota parla amb el teu cervell cada dia”.
Què significa “neuroinflamació silenciosa”
El concepte central del seu llibre és el que denomina neuroinflamació.
No es refereix a un dolor agut, sinó a un estat inflamatori de baix grau que, segons ella, desgasta el sistema nerviós sense donar senyals evidents en analítiques rutinàries.
“La neuroinflamació és un dels grans enemics invisibles del benestar mental. Cansament, falta de concentració, canvis d’ànim… senyals que solem atribuir a l’estrès o a l’edat”, assegura.
Encara que la investigació científica debat l’abast d’aquest fenomen, la idea connecta amb l’experiència de moltes persones que no troben explicació als seus símptomes en la medicina convencional.
Quan l’esmorzar no és tan “sa” com sembla
Un dels seus missatges més virals és la crítica a l’esmorzar típic.
“Un suc natural de taronja, unes torrades i un cafè… per al metabolisme és igual que unes magdalenes”, afirma sense embuts.
Amb aquesta frase vol trencar la falsa sensació de salut que donen certs aliments culturalment acceptats.
Explica que el suc, en colar-se, perd fibra i es comporta com a sucre lliure; les torrades solen estar fetes amb pa refinat i el cafè en excés estimula sense compensar nutrients.
El resultat: pics de glucosa, baixades d’energia i una cascada d’inflamació que afecta tant el cos com la ment.
Com ho aplica a la consulta
A la seva clínica en línia, Garrido rebutja protocols rígids:
“Quan algú entra en una consulta no sé quant de temps durarà la sessió, no miro el rellotge, no segueixo guions tancats. Busco entendre com funciona aquell cos”.
Aquesta personalització, diu, és clau perquè cada persona respon de manera diferent a la dieta i a l’estrès.
Als seus plans inclou des de canvis en l’alimentació fins a pautes de son, gestió de l’estrès i hàbits de masticació.
“Menjar de pressa, sense pausa, amb el mòbil a la mà… també passa factura. La digestió depèn tant del què com del com”, repeteix als seus pacients.
Entre l’experiència i l’evidència
Les afirmacions d’Elena Garrido generen interès i també debat.
La connexió intestí-cervell i la influència de la dieta en la salut mental estan avalades per investigacions sòlides.
El concepte de “neuroinflamació silenciosa” és atractiu, però encara no té protocols diagnòstics universals.
Ella ho assumeix amb naturalitat: no es presenta com a científica de laboratori, sinó com algú que ha unit experiència personal, formació acadèmica i pràctica clínica per ajudar altres persones.
“Jo sé què és no reconèixer-se al mirall, sentir que la teva ment no és teva. I sé que canviar l’alimentació pot retornar-te aquella claredat”, afirma.
Pensar millor comença al plat
Elena Garrido resumeix la seva filosofia en una frase simple: “Menjar porqueries passa factura”.
No només a la bàscula, també a la concentració, a l’energia i a l’estat d’ànim.
Per això insisteix a mirar el plat amb uns altres ulls: no com un conjunt de calories, sinó com un combustible per al cervell.
La pròxima vegada que busquis consol en un refresc o en una bossa de brioixeria, pregunta’t: com em farà sentir d’aquí a una hora?
La resposta pot ser incòmoda, però també alliberadora: alimentar la ment comença a taula.
