Els nutricionistes argumenten que el seu alt índex glucèmic, la baixa sacietat que generen i la manera com solem preparar-les podrien jugar en contra de la nostra salut.
Tot i que no es tracta d’eliminar-les del tot, sí de repensar com, quan i amb què les consumim.
Un clàssic en entredit
Durant dècades, la patata bullida s’ha vist com un aliment humil, econòmic i versàtil. S’associa amb dietes lleugeres, plats casolans i menús hospitalaris. En moltes llars, representa allò “lleuger” o “natural”. Però el seu estatus com a menjar saludable comença a trontollar sota el focus dels estudis més recents.
En el passat, se’n valorava principalment el contingut en hidrats de carboni, potassi i una mica de vitamina C. Tanmateix, noves veus en la nutrició moderna assenyalen que aquesta anàlisi és incompleta. Les patates bullides, lluny de ser neutres, poden tenir efectes metabòlics importants, sobretot si es consumeixen de manera habitual i sense els acompanyaments adequats.
Els riscos segons la ciència
Un dels arguments principals contra les patates bullides és el seu alt índex glucèmic. Això significa que, en ser ingerides, provoquen una pujada ràpida dels nivells de glucosa en sang. Aquesta reacció, repetida amb freqüència, pot contribuir a la resistència a la insulina i augmentar el risc de patir diabetis tipus 2.
A més, en contenir molt poca fibra i proteïnes, les patates bullides generen poca sacietat. Això pot traduir-se en gana al cap de poques hores i un major consum calòric al llarg del dia. Si a això s’hi suma que moltes vegades es serveixen amb altres aliments poc equilibrats, com salses o embotits, el risc d’augmentar de pes creix.
També preocupa el fet que sovint es considerin “verdures” quan, des del punt de vista nutricional, actuen més com hidrats de carboni simples. Aquesta confusió pot portar a descuidar la inclusió de vegetals més nutritius en la dieta diària.
Errors comuns en cuinar-les
Una de les pràctiques més comunes —i perjudicials— és pelar les patates abans de bullir-les. Això elimina bona part de la fibra, els antioxidants i les vitamines que es concentren a prop de la pell. En cuinar-les sense protecció i després triturar-les o barrejar-les amb greixos, la seva càrrega glucèmica es potencia.
Preparar-les en forma de puré amb mantega, nata o formatge és una altra trampa freqüent. El que podria haver estat un plat relativament lleuger es converteix en una bomba calòrica i poc saciant. Sense parlar de les versions fregides o gratinades, on els greixos saturats i la sal arriben a nivells preocupants.
Fins i tot en la seva versió més bàsica, quan simplement les bullim amb aigua, el problema és que se n’abusa de la quantitat i es descuida l’equilibri del plat complet.
Com consumir-les sense riscos
La bona notícia és que les patates bullides no han de desaparèixer del teu menú. Hi ha maneres de reduir-ne els efectes negatius sense renunciar-ne al sabor ni a la textura.
Una de les estratègies més efectives és deixar-les refredar després de la cocció i conservar-les a la nevera almenys 24 hores. Aquest procés transforma part del midó en midó resistent, una forma que es digereix més lentament, redueix l’índex glucèmic i actua com a prebiòtic per a la microbiota intestinal.
Un altre consell important: no pelar-les. Si estan ben rentades, cuinar-les amb pell permet conservar la major part dels micronutrients i fibra. També les pots combinar amb verdures, proteïnes magres i greixos saludables, creant un plat equilibrat que en retardi l’absorció dels sucres i millori la sensació de sacietat.
Finalment, la moderació en les racions i una planificació conscient del menú són clau. Les patates no han de ser el centre del plat, sinó un acompanyament ocasional, sobretot si estan ben preparades.
Han de desaparèixer del menú?
No hi ha una única resposta. Alguns professionals de la salut recomanen limitar-ne el consum, mentre que d’altres defensen que, en el context d’una dieta equilibrada, les patates bullides no són un problema real.
La clau està en el com i el amb què. No es tracta de convertir aliments tradicionals en vilans, sinó d’entendre’n l’impacte segons la preparació i la combinació. Si aprenem a cuinar amb criteri, fins i tot els ingredients més qüestionats poden formar part d’una alimentació saludable.
Reeducar la dieta o caure en l’exageració?
Les patates bullides no són l’enemic, però el seu consum sense consciència pot ser menys innocent del que pensem. Cuinar-les millor, acompanyar-les bé i servir-les amb moderació pot marcar la diferència entre un hàbit saludable o un de contraproduent.
I tu? Continuaràs cuinant-les igual? Comparteix la teva opinió, prova noves maneres de preparar-les i ajuda’ns a difondre aquesta informació útil.
