El gegant de les vendes en línia busca reforçar les seves plantilles d’empleats de cara a les operacions per a les temporades de Black Friday i Nadal.
Tot i això, darrere d’aquest discurs d’oportunitat i creixement, és possible que s’hi amagui una paradoxa inquietant… En aquestes línies t’expliquem el que no quadra…
Contractació avui vs. automatització demà
Amazon, aquesta mateixa companyia que anuncia milers de vacants temporals, també és focus d’atenció perquè està impulsant, a escala global, un procés accelerat mai vist abans de robotització.
Aquesta política, que reduirà dràsticament la seva dependència de treballadors humans, està prevista per ser implementada en la pròxima dècada.
Tot i així, l’anunci d’Amazon a Catalunya ha estat rebut amb entusiasme perquè crearà més fonts d’ocupació, que, indefectiblement, dinamitzaran l’economia local i suposen, alhora, una promesa de continuïtat. Cal dir que, en aquesta província, l’empresa ja compta amb gairebé 2.000 treballadors en aquest centre.
Què diuen els documents filtrats pel The New York Times?
Paral·lelament a l’imminent creixement de les operacions d’Amazon a Catalunya, els documents interns de la multinacional que han estat filtrats al The New York Times revelen una realitat ben diferent.
Es creu que el gegant del comerç electrònic planeja automatitzar fins a un 75% de les seves tasques logístiques. Sí, tres quartes parts de les seves funcions estaran a càrrec de robots.
Això vol dir que Amazon prescindirà d’aproximadament uns 600.000 empleats en els pròxims deu anys.
Detallant aquesta informació, Amazon projecta eliminar 160.000 llocs de treball abans del 2027. Aquesta és una xifra que reflecteix el veritable cost humà en la seva recerca d’eficiència.
Amb això, l’empresa calcula que l’ajust realitzat generarà un estalvi d’uns 30 cèntims de dòlar per article emmagatzemat i lliurat, la qual cosa es tradueix en uns 1.600 milions de dòlars en un termini de dos anys.
Tot plegat fa veure les noves contractacions més com un moviment conjuntural per afrontar els pics de consum del Black Friday i Nadal que no pas com una expansió de l’ocupació veritablement estable.
I com queda el progrés?
Amazon sosté, malgrat l’allau de crítiques, que la automatització no destrueix ocupació, sinó que la transforma, igual que ho fan tots els desenvolupaments en una societat.
Argumenta, a més, que l’ús de robots i sistemes diversos d’intel·ligència artificial i automatització obre portes a treballs més tècnics i millor remunerats.
Però planteja el dilema de quin lloc laboral ocuparà la mà d’obra que, per un motiu o altre, no s’ha pogut preparar professionalment i tècnicament, i que són el suport econòmic de moltes llars. És aquí on l’opinió d’experts contradiu aquest optimisme.
Tecnologies i el seu impacte en l’economia
L’economista Daron Acemoglu, Premi Nobel d’Economia el 2024, adverteix que la companyia podria ser un “destructor net d’ocupació”, ja que el seu “desenvolupament” arrossegaria tota la indústria de l’emmagatzematge, distribució i logística de compres en línia.
El raonament darrere d’aquesta afirmació és simple: quan Amazon automatitza, no només canvia el seu model intern, també imposa un nou estàndard competitiu (cada cop més global). Aleshores, altres empreses acabaran imitant-lo per no quedar enrere.
De fet, aquesta realitat ja plana sobre FedEx, UPS i DHL a Occident i JD.com, Alibaba a la Xina.
També afecta no només els distribuïdors de paqueteria, sinó el retail i supermercats (Target, Costco, Carrefour, Tesco) i fins i tot el sector automobilístic (Tesla, BMW, Ford i Toyota), bancs, serveis financers i call centers (JPMorgan, Bank of America i BBVA, AT&T i Vodafone) i comerç i restauració de conveniència (McDonald’s, KFC, Domino’s i 7-Eleven).
El resultat, segons el Nobel d’Economia, seria un mercat laboral cada vegada més polaritzat, on uns pocs treballadors qualificats guanyin més, mentre centenars de milers perden o perdran els seus llocs de feina o es veuran relegats a feines amb sous precaris i/o temporals.
Reputació, discurs i manipulació semàntica
Amazon sembla ser plenament conscient del risc per a la seva reputació arran d’aquesta transformació.
Això és comprensible, perquè en el document filtrat pel NYT, l’empresa planeja evitar termes com “automatització” o “intel·ligència artificial” i els vol substituir per expressions més amigables com “cobot”, al·ludint a un robot que “col·labora amb humans”.
Aquest gir semàntic forma part d’una estratègia per suavitzar la percepció pública i mantenir la imatge d’“empresa ciutadana responsable”.
L’empresa que es contradiu a si mateixa
El cas d’Amazon reflecteix el dilema de l’economia digital. Som davant d’una empresa que promet ocupació i, paral·lelament, inverteix milers de milions per substituir el treball humà.
A Espanya, evita donar xifres sobre l’impacte real, però continua contractant per a les campanyes de final d’any.
Això, per descomptat, crea una il·lusió d’estabilitat. El seu discurs parla de progrés i eficiència, però suposa un cost humà enorme.
Toca a governs, sindicats i consumidors exigir transparència i un desenvolupament que no confongui les màquines amb el veritable progrés social.
