Aquest cap de setmana hem conegut que UBS ha accedit a augmentar l’oferta inicialment presentada per adquirir Credit Suisse, després que la primera fos refusada. La compra finalment s’ha tancat per uns 3.000 milions de francs suïssos (CHF), a una valoració per acció al voltant dels 0,76 CHF. Els accionistes de Credit Suisse rebran una acció d’UBS per cada 22,48 títols en la seva possessió. Hem de tenir en compte que el preu de tancament de la cotització de Credit Suisse divendres passat es va situar en 1,86 CHF per acció. Això implica una valoració un 59% inferior a la del darrer tancament, amb les corresponents pèrdues associades pels accionistes.
Segons ha publicat el Financial Times, Credit Suisse estava patint retirades de dipòsits de l’ordre de 10.000 milions d’euros al dia, a més dels 111.000 milions que ja havia patit en els darrers tres mesos de l’any 2022. Els dipositants i inversors havien deixat clara la flagrant manca de confiança envers la solvència del gegant helvètic. Cal recordar que Credit Suisse, com UBS, té la classificació d’entitat de caràcter sistèmic segons el Financial Stability Board, que elabora la llista dels Global Systemically Important Banks (G-SIBs). Una llista de 30 entitats on, per exemple, també hi trobem el Banc de Santander.
Un aspecte que no ha agradat als reguladors europeus, que s’han pronunciat en un comunicat conjunt, ha estat la política que s’ha seguit en relació als tenidors dels anomenats bons convertibles contingents (coneguts com a cocos), que perdran tota la inversió efectuada, al voltant de 17.000 milions de dòlars. Aquests bons es configuren com un instrument de renda fixa que pot ser convertit en accions si es produeix algun esdeveniment concret, per exemple, la caiguda de les dels nivells de capital per sota d’un llindar prèviament establert, i acostumen a tenir un retorn elevat pel risc associat a la seva inversió. Els reguladors europeus han descartat que pugui succeir una cosa similar a l’Eurozona en relació a aquests instruments financers, i en el comunicat han volgut tranquil·litzar els bonistes europeus afirmant que els accionistes han de ser els primers en absorbir les pèrdues, i només en cas que això fos insuficient seria necessari imposar l’absorció de pèrdues a altres instruments financers, com va passar amb el cas del Banc Popular. En aquest cas els accionistes, malgrat patir una forta reducció en la valoració de les accions, en recuperaran una part. Però l’aspecte segurament més controvertit de l’operació ha estat que la transacció es farà sense l’aprovació dels accionistes perquè el Govern suïs ha fet ús d’instruments normatius d’emergència per tal d’agilitzar el procediment.
Els reguladors de l’Estat helvètic han reiterat que no es tracta d’un rescat públic com els que es van efectuar en la crisi originada l’any 2008, sinó que és una resolució de caràcter comercial. El cert és que, malgrat no existir injeccions directes de capital públic per tal de recapitalitzar l’entitat, sí que s’efectuaran elevades garanties públiques per materialitzar l’operació, entre les que s’inclouen avals per valor de 9.000 milions que podrien implicar una internalització de pèrdues per part de l’Estat suïs. A més, també s’ha anunciat una línia de liquiditat de 100.000 milions per part del Banc Central de Suïssa, que formarà part de l’acord d’integració d’ambdues entitats.
Les autoritats suïsses han volgut dur a terme una actuació ràpida per tal de minimitzar la incertesa i evitar una pròrroga de l’efecte contagi als mercats, així com també deixar clar que volen seguir essent un Estat amb una llarga trajectòria en l’àrea bancària i financera capaç de resoldre aquestes situacions amb celeritat.
