La UGT segueix pressionant el govern espanyol per continuar la senda d’augments del salari mínim interprofessional. El sotssecretari general de Política Sindical del sindicat, Fernando Luján, ha insistit aquest divendres que la pujada de l’SMI per a 2023, que s’ha de negociar en les pròximes setmanes, ha de superar el 10% perquè els seus perceptors puguin mantenir el poder adquisitiu. Ara bé, tot i aquesta reclamació Luján ha reconegut que encara desconeixen els resultats de l’estudi encarregats pel Ministeri de Treball al comitè d’experts, que havia d’actualitzar els càlculs dels salaris mitjans a Espanya per a determinar el 60% en el qual el govern espanyol es va comprometre a fixar l’SMI de 2023.
Una vegada que la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, rebi aquest informe, haurà de convocar als agents socials per a les consultes pertinents sobre l’SMI, que, segons Luján, ha de mantenir el poder adquisitiu i complir amb la Carta Social Europea, que estableix aquest 60%. A més, el sindicalista ha recordat que, de la mateixa manera que les pensions s’actualitzaran entorn del 8,5% de l’IPC, l’SMI tampoc pot “perdre aquest dígit”. A més, Luján ha recordat que per a complir amb la Carta Social Europea l’SMI d’Espanya ha de recollir de cara a 2023 una pujada “per sobre del 10%”, perquè “suposi almenys el 60% del salari mitjà”. L’SMI de 2022 ha estat de 1.000 euros mensuals bruts en 14 pagues, com es va establir en l’acord entre l’executiu i els sindicats, sense la patronal. Luján ha afegit que altres països europeus, com Polònia, Romania, Alemanya, Països Baixos o Lituània han pujat l’SMI amb percentatges de dos dígits que “marquen la senda” a Espanya.
La negociació col·lectiva, aturada
Un altre dels temes que hi ha sobre la taula del diàleg social és Acord per a l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva. Sobre aquest tema, Luján ha assenyalat que “crida l’atenció” que la patronal espanyola, la CEOE, segueixi sense moure’s en les seves posicions sobre la negociació col·lectiva, ja que la negociació segueix aturada des del maig, sense que la patronal i els sindicats arribessin a entendre’s.
El motiu de disputa principal de la no entesa entre les dues parts està sent la clàusula de revisió sindical que demanaven els representants dels treballadors, a la qual els empresaris s’oposen. “En tots els llocs en els quals hem estat capaços de mobilitzar, les pujades han mitigat la pèrdua de poder adquisitiu i s’han incorporat clàusules de revisió salarial”, ha dit Luján sobre els convenis col·lectius signats fins avui.
UGT sosté que s’ha passat d’un 16% dels treballadors protegits amb la clàusula de revisió salarial a més d’un 25%, i cita al Banc d’Espanya per a elevar al 50% les persones protegides per clàusules de revisió salarial per al primer trimestre de 2023. Luján ha indicat que aquestes dades mostren que les empreses “tenen capacitat i marge” per a apujar els salaris i incorporar clàusules de garantia salarial en els convenis, i que, per tant, és extrapolable a un futur de la negociació col·lectiva.
“Si no recuperen la mesura i s’incorpora aquest tipus de garantia en un acord, estan convidant a una nova tanda de mobilitzacions. Està demostrant-se que són útils i eficaços”, ha comentat el sotssecretari de Política Sindical. En aquest sentit, ha recordat que les empreses han augmentat els seus marges de beneficis, com consta en un informe presentat aquest divendres per UGT, i són capaces de traslladar-los a les pujades salarials quan els treballadors es mobilitzen. Luján ha mostrat la seva confiança que els sindicats i la patronal tornin a asseure’s “aviat” per a arribar a una “acord ràpid” que sigui bo per a l’economia, per a la seguretat i per al conjunt d’Espanya.
