La sequera no ha portat la pau al diàleg social del sector agrari català. Després de dos anys i mig sense conveni col·lectiu i tres actualitzacions del Salari Mínim Interprofessional que no es veuen reflectides a les taules salarials del sector, la darrera reunió entre patronals i sindicats per desbloquejar la negociació ha tornat a fer aigües. Queda poc més d’un mes pel judici per la demanda de la Unió General de Treballadors a les patronals agràries del país -la Unió de Pagesos, la JARC i l’Institut Agrícola Sant Isidre– per la negativa a renovar la referència retributiva d’acord amb les pujades de l’SMI, i els representants dels treballadors lamenten que no hi ha cap avenç. Després d’un indici de pacte a finals d’abril enmig de les reclamacions empresarials d’ajudes per pal·liar els efectes de la sequera, des dels sindicats lamenten un nou tancament en banda, que pot anar, a més, per llarg. “No veiem possibilitats de no arribar als tribunals. Reservem el dret de fer totes les accions oportunes”, assegura Alicia Buil, secretària del sector agroalimentari de la UGT. “No m’estranyaria que arribéssim així a l’actualització de l’SMI del 2024”, apunta la representant sindical, per la “manca de voluntat” dels empresaris.
El conflicte ve de lluny. El 2019 es va produir, recorden els sindicats, la darrera pròrroga del conveni col·lectiu del camp -amb un salari mínim interprofessional recentment augmentat fins als 900 euros des dels poc més de 723 que patien els treballadors fins aleshores-. La darrera actualització de conveni, de fet, es va limitar a les taules salarials, en tant que les parts no van arribar a cap acord quant a la resta d’aspectes. El càlcul preliminar de les organitzacions corresponents als darrers anys, amb el darrer SMI, confirma que les taules dels set grups professionals inclosos al conveni del camp fa anys que romanen per sota de la normativa. Si bé els representants dels negocis asseguren que arreu s’està pagant d’acord a la llei, els treballadors ho dubten. “Si estan pagant els salaris correctament, per què no aproven les taules?”, es pregunten ambdues centrals.
La proposta dels treballadors a la negociació pel desbloqueig de les taule -que afecta, cal recordar, les del 2021 i 2022, ambdues per sota de l’SMI, així com les preliminars del 2023- contempla una adequació al llindar retributiu que suposava augments retroactius del 6,5% i el 5,7% respectivament. Els representants dels treballadors recorden que, si bé l’actualització de taules és necessària, pot esdevenir “un brindis al Sol”, en tant que per molts treballadors, essencialment els temporals, ni tindran cap mena d’efecte. L’evolució, però, culminava amb una adequació definitiva de la del 2023 a l’SMI actual, 1.080 euros anuals, amb una pujada provisional de l’1% subjecta a la posterior negociació. D’aquesta manera, arribaria per assegurar el mínim retributiu per als “salaris més baixos” de la campanya de recollida. En la darrera reunió, celebrada la nit del passat dijous, les patronals van presentar una contraproposta, informen els sindicats, del 2,1% per al 2021 i el 5,6% per al 2022 sense cap actualització de cara al 2023. Amb aquest full de ruta, apunten, s’arribava “just” al salari mínim dels dos anys anteriors, si bé es deixava, com intenten les patronals, l’actualització del 2023 a la negociació definitiva del conveni col·lectiu. Amb la inflació dels darrers cursos, assegura el representant de CCOO indústria a la negociació del conveni agropecuari Javier Rubio, les demandes dels empresaris suposen una pèrdua de poder adquisitiu propera al 4,5% per als treballadors del camp català.
Taules abans de conveni
L’actualització de taules salarials, cal recordar, no forma part de l’acord per al conveni col·lectiu; és prèvia. Si bé els empresaris del camp, segons denuncien els sindicats, reclamen que aquestes s’incloguin a les converses pel pacte sectorial, els treballadors s’hi neguen. “Quan negociem un conveni, actualitzem les taules salarials per assegurar que, mentrestant, ningú quedi per sota del que obliga la llei”, recorda Buil. Aquestes, puntualitzen, serveixen posteriorment de base per a la negociació del propi conveni. Les patronals, segons han explicat a aquest diari tant Rubio com Buil, insisteixen que els salaris arreu són superiors als 1.080 euros, si bé en alguns casos es completen via complements salarials. “Els complements són molt perillosos -denuncien els representants sindicals- perquè són compensables i absorbibles”. És a dir, si bé al pacte sectorial es poden incloure clàusules per assegurar que les pujades salarials afectin tots els treballadors per igual, un afegit exterior es pot aplicar només a aquells que tinguin salaris més baixos, excloent-hi els treballadors que ja es trobin per sobre del mínim. Insisteixen: “Els complements han de ser per sobre de l’SMI, mai per sota”.
Des d’ambdues centrals sindicals, a més, asseguren “tenir constància” de casos, especialment de temporers, on les retribucions no han arribat al mínim establert per llei. “Hi ha un munt de gestories i gabinets jurídics que, sense les taules signades, no apliquen el salari”, assegura Rubio. A més, en un sector tan marcat per l’estacionalitat, els treballadors temporers, molt menys protegits que els indefinits, no solen denunciar les possibles incidències a l’execució dels seus contractes -i encara menys sense un document oficial que els serveixi de referència-. Cal recordar que l’agropecuari és un dels convenis amb una base laboral més ampla del país, amb uns 36.000 treballadors coberts -gairebé tot el sector agroalimentari-, a més d’uns 20.000 temporers.
Compliment durant la sequera
El conflicte es manté viu enmig de les intenses demandes de les empreses i patronals del camp d’ajudes públiques per pal·liar els efectes econòmics de la sequera sobre el camp català. Els sindicats insisteixen que és just que l’administració acudeixi a donar suport al sector, si bé amb condicions de compliment normatiu. Una reivindicació central de cara al Govern, explica Buil, és que “es condicionin les ajudes al compliment de la normativa laboral”. “Si al final no hi ha acord -afegeix Rubio- haurem de comunicar que aquests empresaris que estan demanant ajudes no estan aplicant el conveni col·lectiu”. Si bé la definició de l’assistència als empresaris encara no s’ha conegut, els treballadors lamenten que, per ara, no hi ha cap mena de condicionant al compliment a la normativa laboral. “Subvencionarem amb diners públics unes empreses que no compleixen el conveni”, reitera Buil, tot reclamant, a més, que Estat i Generalitat mirin, en la seva intervenció, més enllà dels productors. “No hi ha res dedicat als treballadors, que també pateixen per la sequera”, conclou.
Un conveni en evolució
Un cop superat l’escull de les taules, a més, quedarà en l’aire el conveni col·lectiu en si mateix. Si bé les primeres reclamacions sindicals es coneixen, des de Comissions Obreres constaten que “la situació ha canviat molt”. La plataforma reivindicativa, que recollia reduccions de jornada d’unes 8 hores anuals corresponent als cursos 2021 i 2022, o l’augment salarial del 6,5% durant la vigència del conveni col·lectiu són reclamacions ja caduques, i les contrapropostes dels empresaris també ho son. Ara, després de tota una espiral inflacionista i un cinquè Acord de la Negociació Col·lectiva signat entre la CEOE i CCOO i UGT el passat dimarts, es prendrà com a base la recomanació del diàleg social -una pujada de salaris del 10% en els pròxims tres anys-; i es recuperaran qüestions com les clàusules de revisió salarial o la no compensació ni absorció dels augments de sou. També s’inclourien augments de les dietes o una reducció de la jornada anual d’unes 24 hores cada exercici –de les 1.796 actuals a unes 1.772 durant el primer any-.
