Les vagues a les principals aerolínies de baix cost que operen als aeroports de l’Estat espanyol han marcat la temporada turística d’hivern. Segons dades del sindicat de tripulants de cabina Stavla, majoritari a Vueling i convocant de les actuals aturades de la companyia, entre el novembre i el desembre es van cancel·lar uns 2.120 vols –amb una elevada concentració a l’Aeroport del Prat, en tant que prop de la meitat del personal de la filial d’IAG es troba a Barcelona–. La representació dels treballadors a les principals empreses del sector coincideix en el fons de les demandes: jornades inacabables, escasses hores de descans i salaris base que no permeten ni de bon tros cobrir les necessitats del personal. “Molt d’esforç, moltes hores i poca retribució”, lamenta la presidenta de la secció sindical de Stavla a Vueling Guadalupe Romero.
Amb un mes encara per davant de convocatòria vaguista a Vueling –acaba el 31 de gener–, el ritme de cancel·lacions supera els 600 vols quinzenals. El seguiment, com constata Romero, ha estat gairebé total. També intens ha estat l’efecte sobre els passatgers de Ryanair: des del mes d’agost i fins al pròxim 8 de gener, els tripulants de cabina de la irlandesa s’aturen en torns de 24 hores de dilluns a dijous. Durant la darrera setmana d’octubre, especialment intensa per a l’activitat dels treballadors mobilitzats, es van endarrerir només a la base barcelonina uns 102 vols operats per Ryanair, amb més de 600 afectats a tot l’Estat espanyol. Segons apunten des de la Unió Sindical Obrera (USO), que juntament amb Sictpla coordinen l’activitat dels vaguistes, “es tracta d’una empresa molt conflictiva”, per la qual cosa l’enfrontament es pot mantenir a llarg termini. Menys pesant sobre l’aeròdrom barceloní ha estat la curta vaga d’Air Nostrum, en aquest cas de pilots, que s’ha allargat entre el 22 de desembre i el 3 de gener.
En els tres casos, els representants sindicals apunten a un modus operandi similar: un bloqueig sistemàtic de les negociacions per als nous convenis col·lectius estatutaris per part de les empreses. Des del Sepla, majoritari a la filial interior d’Iberia, denuncien una “postura inamovible sobre aspectes fonamentals de condicions de treball”, principalment en termes salarials. Per la seva banda, en els casos dels tripulants de cabina, tant en el cas de Ryanair com en el de Vueling, segons apunten fonts sindicals, les empreses s’han aixecat de la taula i s’han negat a tractar les demandes dels empleats. “L’empresa no seu, ignora el conveni col·lectiu dels tripulants de cabina”, etziba Ernesto Iglesias, responsable de vol de l’USO a Ryanair. “Les empreses han interpretat la vaga com una prova de força”, afegeix Romero, tot adduint que “avui dia, els treballadors estan bastant decebuts” davant la impossibilitat de discutir les condicions contractuals en el marc de la negociació col·lectiva.
Actualització salarial
La concentració de conflictivitat laboral al sector aeri ve, apunten els representants dels treballadors, de llarg. Després d’una tensa signatura de convenis durant els cursos 2016 i 2017 –en el cas de Vueling amb un conveni extraestatutari d’eficàcia limitada enmig –la pandèmia va endarrerir l’actualització de l’acord entre empresa i treballadors. Les retallades salarials en un sector especialment afectat per la crisi sanitària, en el cas de Ryanair, encara no s’han revertit, tot i les successives sentències judicials en aquest sentit. “Reclamem que tornin els salaris anteriors a la covid; no perquè ho diguem nosaltres sinó perquè ho diu l’audiència nacional”, raona Iglesias; així com la recuperació del plus per productivitat, entre altres mesures.
Per la seva banda, si bé en el cas de Vueling es va aconseguir una actualització salarial en un sol pagament adaptada al cost de la vida el 2021 –un 6,5%–, les clàusules de revalorització per la inflació del 2022 han encallat les converses amb la companyia. L’exigència central des de Stavla passa per una major garantia salarial per als tripulants. Com subratlla Romero, els limitats salaris base impliquen que “per cobrar mitjanament bé s’ha de volar al màxim de les nostres possibilitats físiques i psicològiques”. Durant els mesos de major activitat, arribar a final de mes implica jornades d’entre 10 i 12 hores, amb fins a quatre vols al dia; mentre que en els períodes més lents la manca de connexions simplement impossibilita arribar al que des del sindicat consideren uns ingressos dignes.
Menys tensa és la situació dels pilots. En el cas d’Air Nostrum, la vaga es justifica pel “bloqueig” en les negociacions d’un conveni col·lectiu per al qual la companyia ofereix una limitada revisió alcista dels salaris del 3% entre el 2023 i el 2025 –un augment retributiu, val a dir, que inclou l’augment dels costos de l’hostalatge i les dietes dels pilots en els seus trajectes, segons denuncia un recent comunicat de Sepla–. Si bé Air Nostrum assegura que ja ha ofert increments en el marc del SIMA del 10% als comandants i del 13% als segons pilots en els pròxims tres anys, els representants dels treballadors han sostingut la vaga en rebuig a la “postura immobilista” d’una empresa a què critiquen un “nul interès d’atendre les reivindicacions salarials i de condicions de treball”.
Conflicte judicial
Actualment, tant en el cas de Vueling com el de Ryanair els treballadors han traslladat a instàncies judicials diverses decisions de la companyia. Com recorda Iglesias, USO i Sitcpla van portar davant l’Audiència Nacional l’acord extraestatutari signat entre Ryanair i Comissions Obreres, pel qual, denuncien, s’apliquen algunes de les demandes dels vaguistes només als treballadors afiliats a aquest darrer sindicat –minoritari dins la plantilla–. A hores d’ara, davant la negativa de l’AN a intervenir per considerar que USO i Sictpla no tenen legitimitat d’acord amb la normativa de representativitat sindical, la demanda s’ha elevat al Tribunal Suprem. Una resolució desfavorable del conflicte, raona Iglesias, pot establir un precedent insidiós per a l’organització dels treballadors. “Sempre podrà passar que una empresa recorri a un sindicat sense implantació, o en creï un de propi”, per resoldre en fals un conflicte laboral.
Més enllà del conveni extraestatutari, la Inspecció de Treball també ha imposat sancions a Ryanair per una substitució il·legal de treballadors en vaga. Les multes, apunten des del sindicat, oscil·laran entre els 3.751 euros per a les més lleus i els 225.018 euros per a les molt greus. Des de Stavla identifiquen també “pràctiques que freguen la il·legalitat” per part de Vueling en la gestió del conflicte. Si bé en el cas de l’aerolínia d’IAG no s’han lamentat encara acomiadaments de vaguistes –com sí que ha passat a la irlandesa– Romero denuncia una “mala praxi” per part de Vueling que fa que “cada dia rebem notícies de possibles sancions”.
Més enllà del gener
Tot i la pressió exercida pels treballadors i els efectes sobre els usuaris, la resolució del conflicte laboral a les low cost encara queda lluny. Tant Iglesias com Romero critiquen que les companyies es neguen a tractar qualsevol increment salarial. Amb els horitzons establerts al dia 8 per a Ryanair i al 31 per Vueling, les converses no s’han reactivat. Les empreses, expliquen els representants sindicals, “s’han pogut permetre aquesta vaga; acaba el període més delicat i no hem tingut reacció”. En aquest sentit, ambdues organitzacions alerten que “el conflicte es pot mantenir a llarg termini”, amb més aturades –i més retards i cancel·lacions– en períodes d’elevada activitat aeroportuària. Un final feliç sembla difícil d’imaginar, però. Les aerolínies de baix cost, conclou la representant dels tripulants, “porten a l’ADN treure al treballador tota la rendibilitat possible”.
