Gran part de la indústria i la logística dels pròxims anys passa pel desenvolupament de la intel·ligència artificial (IA) i, més concretament, per la visió artificial. Un sector en el qual Catalunya actualment està molt ben posicionada a escala europea, ja que té un gran nombre d’empreses i equips de recerca treballant al seu voltant, com podria ser el Centre de Visió per Computació (CVC) de la UAB o l’IDEAI de la UPC. Concretament, el sector de la visió artificial o per computador és una branca de la IA que inclou mètodes per a adquirir, processar, analitzar i comprendre les imatges del món real amb la finalitat de produir informació numèrica o simbòlica a través de càmeres de vídeo o mitjançant fotografies.
Dins d’aquest món, Catalunya està molt ben posicionada en l’àmbit europeu, ja que fa dècades que va apostar pel sector i ha aconseguit conformar un ecosistema, tant empresarial com de recerca, punter al continent. De fet, els màxims experts de l’estat en la matèria són catalans i el sector no només és competitiu sinó que també és molt robust. En total hi ha unes 180 empreses a Catalunya que es dediquen a la IA que donen feina a uns 8.400 treballadors i facturen més de 1.350 milions d’euros anuals a més de tenir 28 grups de recerca especialitzats. Tot plegat fa de Catalunya un hub molt important en aquesta matèria. Ara bé, tant des del punt de vista empresarial com des de la recerca es considera que el principal problema del sector és el finançament, ja que molts cops és escàs o intermitent. En aquesta línia, la directora de l’IDEAI, Karina Gibert, assegura que aquesta manca de finançament provoca que no es puguin construir equips estables que fan perdre competitivitat. De fet, assegura que aquesta problemàtica no només es dona en aquest camp de recerca, sinó que és un problema sistèmic al país.
En termes molt semblants es pronuncia Meritxell Bassoles, strategic project oficer del CVC i coordinadora del projecte AIRA, que assegura que el principal objectiu del centre és retenir el seu talent, però que costa molt perquè fora de Catalunya les empreses paguen molt millor. Ara bé, també assegura que estan intentant aquesta retenció a través d’ajudes de la UE per poder oferir sous majors. Des del món privat, David Torres, general manager de Bcnvisión, explica que el món privat també té problemes per retenir talent. La solució de Bcnvisión ha estat fer una gran aposta per les polítiques de retenció, oferint una flexibilitat màxima i grans incentius pels treballadors, aconseguint així reduir la rotació de personal i consolidar l’equip.
Gran aplicabilitat de la tecnologia
Tot i el conflicte amb el finançament i la rotació del personal, Catalunya ha demostrat ser un node de coneixement del sector i això es demostra amb la gran quantitat de sectors on es pot aplicar la visió artificial. Joan Mas, director de l’àrea digital de l’Eurecat destaca que la tecnologia es pot aplicar des del món de la indústria i la robòtica fins a la indústria cultural, passant pel sector agroalimentari o la medicina, tot i que des de l’Eurecat sempre treballen per aportat un punt més al sector i buscar aquells projectes que comportin un punt d’innovació, que siguin nous. Ara bé, Torres assegura que els dos grans sectors que més s’estan desenvolupant actualment són l’agroalimentari, aplicant tecnologies de deep learning, i en la logística.
Precisament en el sector de la logística s’ha especialitzat AllRead, empresa dirigida per Miguel Silva-Constela, que assegura que el sector és molt potent a Catalunya i augura que en els pròxims anys pot viure un creixement exponencial aglutinant gran part de la inversió privada que actualment està al sector del Web3, ja que són solucions més tangibles i poden impactar en el dia a dia de les persones, com per exemple per evitar retencions a la carretera. Aquí Torres també coincideix en assegurar que cada cop les empreses estan invertint en l’automatització de processos a través de la visió artificial, fet que pot provocar un gran auge del sector que podria créixer més d’un 10% en els pròxims cinc o sis anys.
L’altra gran limitació o barrera que té el sector és, tal com lamenten Torres i Bassoles, la manca de connexió entre l’ecosistema de recerca i el món privat més industrial. Per una banda, Torres reclama un pacte a escala catalana per acostar els dos punts de vista i generar unes sinergies que actualment només es donen a través d’alguns clústers empresarials. Per l’altra, Bassoles, considera que el principal problema és que molts cops les empreses i els centres de recerca no acaben de parlar el mateix idioma i ni treballen amb els mateixos tempos. En aquesta línia, aposta per crear aquestes sinergies a través de l’impuls de la recerca col·laborativa entre aquests centres de recerca i els departaments d’innovació de les empreses. Una solució semblant a la proposada per Torres, que optar per seure i veure que necessiten les empreses per millorar i buscar punts en comú amb les investigacions de les universitats i centres.
I la privacitat?
Com ja hem dit la visió per computador no s’entén sense la presència d’imatge i les càmeres. Aquí i hi ha un problema important, la privacitat de les persones. En aquest punt, Gibert assegura que a Europa s’està vigilant molt el fet de mantenir aquesta privacitat. De fet, dins de la nova llei europea, que encara està en tramitació, es prohibirà el reconeixement facial indiscriminat i comportarà multes importants per qui no ho apliqui. Un molt bon exemple d’aquesta problemàtica que planteja Gibert és la multa que va rebre Mercadona per part de l’Agència de Protecció de Dades espanyola fa poques setmanes per un programa de reconeixement facial implantat en diversos supermercats. Alhora, Bassoles recorda que un dels quatre eixos de l’estratègia espanyola per la IA és, precisament, que les aplicacions d’aquesta tecnologia siguin per posar el ciutadà al centre des d’un punt de vista ètic.
