El fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, comença a estar tip de les anomenades “fiscalies a l’ombra”. És a dir, les entitats que es personen com accions populars als tribunals. Per això, ha aprofitat el seu tradicional discurs a l’acte d’obertura de l’any judicial, que presideix Felip de Borbó i la flamant presidenta del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, Isabel Perelló, per reclamar retallar la capacitat de les acusacions populars. Una figura que ha estat prou efectiva en investigacions contra el Procés o contra líders polítics, com és el cas de Manos Limpias contra el president Pedro Sánchez. La queixa del fiscal general s’ha fet en un escenari ple de jutges que han tingut complicitats processals amb entitats que fa anys que fan de fiscalies a l’ombra.
En el seu discurs, García Ortiz ha inclòs les estadístiques més destacables de la memòria de la fiscalia del 2023. Unes xifres que destaquen l’augment dels casos de violència de gènere, la lluita per la protecció dels menors en l’àmbit virtual i els casos de corrupció. Però, el fiscal de l’Estat ha estat especialment dur i contundent en reclamar una reforma integral del sistema penal espanyol, que ha titllat de “decimonònic”. De fet, ha estat una reclamació per reivindicar la figura del ministeri públic i carregar amb duresa contra la possibilitat que qualsevol entitat estigui legitimada per fer d’acusació. En síntesi, ha definit el ministeri fiscal com “un contrapès necessari a l’exercici del Poder Judicial”.
Una escletxa per les investigacions prospectives
“Cal fer una reflexió sobre l’exercici de l’acció popular”, ha etzibat el cap de files del ministeri fiscal. “La utilització en la justícia penal d’una figura que, malgrat la previsió constitucional, permet l’accés directe als òrgans judicials de recerca sense cap filtre, augmenta el risc d’investigacions prospectives”, ha destacat. En aquest sentit, ha alertat que l’ús d’aquesta figura “perverteix l’esquema natural i lògic on només haurien d’arribar davant dels tribunals de justícia, al procés, aquelles investigacions en què concorrin poderosos indicis de responsabilitat criminal”.
“És una figura positiva, en principi”, ha apuntat. Ara bé, ha matisat que ser part en un procés acusatori respon a un interès “que no ha de ser il·legítim, però que mal utilitzat pot arribar a ser-ho”. “Un interès particular, un dret irrenunciable en el cas de les víctimes dels delictes, però indubtablement pertorbador en altres casos”, ha emfatitzat. “Quan es pretenen utilitats privades, polítiques, religioses, corporatives, econòmiques, mediàtiques o, fins i tot, merament processals”; utilitats que el fiscal general considera que “s’allunyen dels fins de la investigació criminal”.
Davant aquesta crítica, García Ortiz ha reivindicat el paper del ministeri públic. “Entossudits en un canvi radical en el sistema de justícia penal, només podem fer valdre la tasca dels qui són, som, titulars de l’acció pública”, ha reblat. Seguint aquest fil, el fiscal general també ha raonat que no tot vagi a parar a la jurisdicció penal, perquè no pot controlar tota l’activitat pública i privada, amb el benentès que la justícia també engloba la resta d’ordres jurisdiccionals. Per això ha demanat una reforma del procés penal espanyol cap a un model acusatori amb la fiscalia com a pedra angular del sistema.
