Encara és massa d’hora per a fer segons quins càlculs. En realitat, el càlcul que correspon -que ha de correspondre estrictament- al moment és l’indicador de víctimes i desapareguts. Aquesta -com sol passar, com ha de passar- és la suma més dramàtica de la catàstrofe que ha assolat les comarques valencianes de la Plana d’Utiel-Requena, la Foia de Bunyol, la Ribera Alta i l’Horta Sud. Però cal començar a preveure, també, quin impacte econòmic està tenint i tindrà la gran barrancada -la gran mazonada, caldria dir-ne políticament- en l’economia de la zona.
Les primeres previsions són d’una envergadura que fa feredat. En un article aparegut fa escassos dies Francesc J. Hernández, exprofessor del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València, n’avança algunes xifres. Segons Hernández, es pot calcular que unes 600.000 persones han quedat afectades per les inundacions en la seua activitat o els seus béns, de les quals unes 240.000 cotitzen a la Seguretat Social. En aquestes quatre comarques hi ha instal·lades 50.000 petites o mitjanes empreses, de les quals 34.000 es poden considerar perjudicades, 3.000 són industrials, 4.000 de construcció i 27.000 de serveis. Cal sumar a aquests xifres, estrictament productives, 450.000 immobles que han quedat alterats per la catàstrofe en diversos graus. Cent mil d’aquests immobles són magatzems, naus industrials o establiments comercials. L’aigua ha afectat, igualment, 370.000 vehicles.
Ara sí que ens en podem fer una idea. La gent que coneix l’economia valenciana sap que l’hinterland de la ciutat de València és el principal nervi productiu del país. Concretament, l’Horta Sud, que és la comarca que ha rebut de ple els efectes de la DANA. Mentre l’Horta Nord ha conservat bona part del seu teixit urbà antic i una bona part també de l’activitat agrària, l’Horta Sud és, des dels anys seixanta, un pol d’atracció d’activitat industrial i de població, tant autòctona com, sobretot, immigrada.
És possible que no siguem conscients que, quan parlem de Torrent, ens referim a una ciutat que s’acosta als 90.000 habitats. Paiporta en té 27.000; Catarroja, quasi 30.000, i Alaquàs, també 30.000. La majoria d’aquests municipis eren poblets agrícoles en els anys cinquanta. Avui dia s’han convertit en una zona industrial altament poblada en què resideixen igualment persones que exerceixen l’activitat professional a València.
A part els efectes que les inundacions han tingut sobre empreses i treballadors, s’ha de considerar els que també se n’han derivat i que afecten les vies de comunicació. Dues setmanes després del gran desastre la majoria de les carreteres que volten pel sud la capital estan impracticables. Les vies dels trens i del metro de València que travessa tota aquesta comarca trigaran mesos a recuperar-se.
Un dels principals pulmons econòmics del País Valencià -el més industrial- ha quedat devastat. Aquesta situació exigeix un pla gradual, ambiciós i efectiu, de totes les administracions, per poder pal·liar de manera immediata els primers efectes de la catàstrofe i per assegurar que la recuperació econòmica no s’allargarà de manera excessiva en el temps.
En aquest sentit, el consell de ministres va aprovar fa dies la declaració de zona greument afectada per a totes les comarques devastades i va anunciar que impulsarà un “Pla de Resposta Immediata, Reconstrucció i Rellançament de la Comunitat Valenciana”, al qual va anunciar que dedicaria 10.600 milions d’euros en en un primer moment i 3.800 més posteriorment. Tot això encara és ben lluny dels 31.400 que el president de la Generalitat Valenciana ha exigit el del govern de l’Estat.
Sobre el paper -sobre els papers- la reacció de Pedro Sánchez en aquest àmbit ha estat ràpida i ambiciosa. Cal recordar que l’actual president va reaccionar amb encert en el punt crític de la pandèmia. En tot cas, caldrà esperar una mica per constatar realment l’aplicació pràctica de la bona intenció institucional. I seguir el desplegament del “Pla de Resposta”, que, tal com ha anunciat el govern de l’Estat, constarà de tres fases. Mentrestant, convé recordar que el País Valencià és el territori que pitjor tracte rep en les balances fiscals espanyoles. Només caldria que allò que rep ara per un costat acabara perdent-ho per un altre.
