Aquest mes l’Agència Internacional de l’Energia (IEA, per les seves sigles en anglès) ha publicat el seu informe de renovables de l’any 2023 on du a terme una exhaustiva anàlisi sobre la implementació de nova potència per geografies. Al llarg del 2023 es van instal·lar 510 GW de nova potència renovable a tot el món. Es tracta d’un augment del 50% respecte de la capacitat afegida el 2022, l’acceleració més gran de les darreres dues dècades. Per vint-i-dosè any consecutiu s’ha marcat un nou rècord en el desplegament renovable.
La Xina representa gairebé el 60% d’aquesta nova potència i es preveu que assoleixi els seus objectius renovables pel 2030 aquest mateix any, sis anys abans del termini marcat. Per tal d’entendre les magnituds assolides pel gegant asiàtic podem exemplificar-ho amb una xifra que és sens dubte sorprenent: durant el 2023 la Xina va afegir tanta potència solar fotovoltaica com la desplegada a tot el món durant l’any 2022. Europa i els Estats Units també han assolit xifres rècord, però lluny de les magnituds xineses.
Malgrat aquest gran esforç a escala global, les xifres de desplegament encara no serien suficients per assolir l’objectiu de triplicar la potència actual l’any 2030. La IEA creu que cal actuar en quatre grans àmbits per tal d’aconseguir accelerar el ritme: (i) donar resposta al nou entorn macroeconòmic, caracteritzat per una major inflació i tipus d’interès que pot encarir els costos de finançament; (ii) la insuficient capacitat de desplegament de noves xarxes de transport i distribució, element que està limitant la capacitat d’integració renovable i que ja hem tingut oportunitat de tractar en aquest espai; (iii) barreres de caràcter administratiu en forma de permisos i problemes d’acceptació social, ambdós enormement coneguts a la nostra geografia; (iv) una insuficient capacitat de finançament en les economies emergents.
La mala notícia són les xifres relatives a l’hidrogen verd. Les anàlisis de la IEA posen de manifest que en el període 2023-2028 només es materialitzarien el 7% dels projectes anunciats del que es considera que ha de ser un important vector energètic. Els motius d’aquesta baixa xifra de materialització de projectes cal buscar-la en els elevats preus experimentats els darrers anys i la falta de compradors directes que puguin fer sostenible els volums de producció. El gruix de la nova capacitat es concentrarà en la Xina, l’Aràbia Saudita i els Estats Units, que de manera conjunta tindran el 75% de la capacitat renovable per la producció d’hidrogen verd.
Segons les dades més recents de Red Eléctrica, al llarg del 2023 es van instal·lar, a tota Espanya, un total de 573 MW de potència eòlica i gairebé 4.700 MW de solar fotovoltaica. L’aportació catalana a aquesta nova potència instal·lada va ser de 7,5 MW eòlics i 6,4 MW fotovoltaics, és a dir, un total de 13,9 MW sobre 5.269 MW. En termes agregats, suposen el 0,26% de tota la nova potència renovable instal·lada.
La potència que s’hauria d’haver instal·lat al llarg del 2023 per tal d’assolir els objectius de la Prospectiva Energètica de Catalunya marcats per l’any 2030 és de1.191 MW (607 MW eòlics i 583 MW fotovoltaics). Per tant, el ritme de desplegament renovable observat durant el 2023 hauria d’haver-se multiplicat per un factor de 86 per situar-nos en la línia de donar compliment als nostres propis compromisos. Ara ja ens queda un any menys, i això implica que la potència que hem d’instal·lar ascendeix a 1.361 MW anuals.
