Els pagesos, per ofici, tenen ben apamats els temps. El temps de cada actuació necessària perquè la cadena de producció -agrària o ramadera- no és trenque. Han de saber, doncs, que poc podran aconseguir de les diferents administracions si el deixen passar. Els polítics i les administracions han après que la millor manera de no resoldre un problema és deixar-lo podrir. I més quan aquest problema comporta alteracions molestes de l’ordre públic. El temps ho pot fer malbé tot en agricultura i ho cura tot en política.
El problema és en aquest cas que les actuacions que exigeix el camp requereixen precisament de temps perquè impliquen decisions i actuacions legals tan complicades com la mateixa cadena administrativa i legislativa. Els pagesos demanen canvis en la política mediambiental de la Unió Europea -canvis legislatius i normatius- i aquest no és un procés ràpid. Encara més perquè pot entrar en conflicte amb els bons propòsits comunitaris que afecten altres fronts que socialment presenten impactes més intensos.
Els pagesos demanen també la modificació de la llei estatal de la cadena alimentària, que va ser aprovada el desembre del 2021 i que pretenia establir “una relació més justa entre agricultors, ramaders, indústria i distribució”. El malestar del camp expressa ben clarament que aquest text legislatiu no ha servit de gran cosa, però modificar-lo vol dir mamprendre uns tràmits polítics i parlamentaris que en aquesta part del món s’eternitzen.
Diuen els pagesos que han aconseguit “algunes victòries mínimes”. Es deuen referir a l’agilitació en els tràmits burocràtics que han de satisfer per a procediments i processos que es fan inacabables. Deu ser l’exigència més fàcil de satisfer i una de les poques que es pot resoldre -només en part- des de Catalunya.
Les grans protestes de fa algunes setmanes -europees i catalanes- tenien objectius més ambiciosos. Per ara, insatisfets. Diumenge passat els pagesos de tot l’Estat es van tornar a concentrar a Madrid, però aquesta vegada la convocatòria no va aplegar gaire concurrència. Fa pocs dies, també la Unió de Pagesos va organitzar una concentració de protesta davant el Centre Logístic de Mercadona a Sant Sadurní d’Anoia.
La protesta persistent i allargada en el temps sol esgotar sempre els convocants. A la llarga perd intensitat i efectivitat. I encara més quan els agreujats tenen una feina que no permet gaire absentisme laboral. En el cas de la darrera gran protesta del camp no hi ajuda gens el fet que l’organització va ser “de base, espontània i popular”. Això és fum de botges.
La gran protesta del camp plantejava unes reclamacions que no poden ser immediates. I a més, és difícil mantenir la pressió -allargar-la- si no ho fan d’una manera organitzada i amb una efectivitat que supere l’“espontaneïtat”. Per desgràcia, doncs -per desgràcia per al sector-, tot fa pensar que el gran foc dels garbons de fa unes setmanes servirà de ben poca cosa. I la pròxima vegada seran menys, precisament perquè allò que demanen no obtindrà una resposta efectiva.
