En una entrevista cedida a El Món el director del Pla de Rodalies de Catalunya, Pere Macias, desgrana i concreta els problemes que pateix aquesta xarxa i que fan anar de corcoll els seus usuaris, detalla les inversions que l’Estat hi està fent i posa data al final de la millora, que suposarà un augment considerable de la qualitat del servei públic i de viatgers.
Macias carrega contra els governs de José María Aznar, Mariano Rajoy i José Luis Rodríguez Zapatero i els responsabilitza de l’estat deplorable en què malviu la xarxa a Catalunya. Al seu parer, tot això s’ha reconduït i el Pla de Rodalies a Catalunya, que es va encetar el 2020, quan es concloga el 2030 permetrà superar les gravíssimes anomalies que el servei encara arrossega. I per què, si de fa tres anys hi ha un pla de millora que es va executant, els problemes i les avaries fins i tot s’han multiplicat? Afirma el director del Pla que als darrers anys hem patit un “estrès de desinversió”, al qual ara se n’afegeix un altre “de moltes obres”. Tot plegat ha desembocat en “un còctel d’alt risc” que fa pensar a l’usuari habitual que tot continua igual o fins i tot que ha empitjorat encara més.
No cal perdre ni un segon insistint en el cost laboral -per a empreses, autònoms i particulars- que suposen els milions d’hores acumulades en retards al llarg de les darreres dècades. Sens dubte el turment de rodalies s’ha convertit en un dels elements clau que provoquen el descens de la productivitat a Catalunya. Hi ha altres conseqüències nefastes a considerar, com ara la mala imatge que que tot això suposa per a empreses exteriors que es voldrien instal·lar a Barcelona, una ciutat mal comunicada en l’entorn immediat per culpa de la xarxa ferroviària.
Si tot fora només qüestió d’anys -de set anys, concretament-, es podria aguantar amb un cert estoïcisme. Encara que, després de dècades, demanar paciència i resignació durant set anys més costa de suportar. Però aquest no és el pitjor problema. El problema més gran és que el 2025, quan acabe la primera fase del pla -la més planificada i executada-, s’haurà de continuar durant cinc més perquè tot l’esforç tinga un sentit. I això vol dir que el pròxim govern de l’Estat podria culminar aquest pla o podria fer-lo inútil, si no s’hi manté l’aposta i les inversions.
Igualment queda pendent -i això no ho ha abordat el govern de Pedro Sánchez– transferir a la Generalitat la dotació econòmica corresponen al traspàs del servei, que es va fer el 2010.
Un nou govern de l’Estat que no tinga la mateixa sensibilitat que l’actual o que no compartesca la prioritat pot malmetre l’esforç actual. L’”estrès” es faria encara molt més dolorós. El “còctel d’alt risc” es convertiria, doncs, en el col·lapse de Rodalies a Catalunya. Què en pensen PP i Vox? No costa gaire imaginar-ho. Sempre pendents d’un fil i de la magnanimitat del govern espanyol de torn.
