Volkswagen ha anunciat recentment que planeja tancar tres fàbriques a Alemanya, acomiadant desenes de milers de treballadors i treballadores. A aquests acomiadaments s’hi sumaran les afectacions per a fabricants i proveïdors de la marca, que veuran aturades les seves comandes i també hauran de prescindir de personal. La notícia no només posa en risc la vida de moltes persones, sinó que també amenaça el cor de la indústria alemanya. Volkswagen és un símbol de la industrialització de postguerra a Alemanya, part clau del sector industrial d’una potència coneguda com “la locomotora europea”.
La principal causa d’aquests tancaments és la creixent competència xinesa en la indústria automobilística. Mentre la Xina ha fet grans passos cap a la descarbonització i la producció de cotxes elèctrics, Alemanya s’ha quedat enrere. Les polítiques xineses han prioritzat la subvenció del sector elèctric i la integració vertical de la producció per reduir costos. Fa només vint anys, ningú imaginava que la Xina pogués competir en vehicles de gamma mitjana i alta. Les deslocalitzacions cap a la Xina es van veure com una manera de reduir costos laborals, però ara es fa evident que hi havia raons més profundes: eficiència, suport estatal i una política industrial clara. De fet, Volkswagen és el major ocupador europeu a la Xina, amb 9.000 treballadors. Tot i que la producció ha augmentat gràcies als plans del govern xinès, la demanda interna del país no pot absorbir tota la producció, cosa que fa preveure un augment de les exportacions cap a Europa i els Estats Units, on s’oferiran cotxes xinesos a preus més competitius.
Mentre que la Xina s’ha compromès fermament amb l’electrificació del sector, països com Alemanya han estat lents i sovint més centrats en polítiques de greenwashing. El 2015, Volkswagen va ser denunciada per manipular les dades d’emissions dels seus vehicles. Deixar al mercat i els preus el lideratge industrial, deixant a l’Estat com a mer regulador o eina de rescat a la banca i indústria too big to fail. Ara en veiem les conseqüències: falta d’ambició industrial i polítiques públiques enfocades a l’austeritat que han afectat tant Alemanya com altres països europeus. Això ha deixat enrere les inversions per a la transició energètica i ha fet que només aquelles persones amb més recursos puguin permetre’s cotxes elèctrics cars, mentre la Xina treballava per reduir costos i fer més accessible la mobilitat elèctrica.
Un altre factor en el declivi de Volkswagen és la nova imposició d’aranzels als vehicles xinesos. Tot i que podrien ajudar a millorar la competitivitat europea, aquests aranzels poden perjudicar fabricants emblemàtics com Volkswagen. D’una banda, encariran els cotxes que Volkswagen produeix a la Xina, fent-los menys competitius; d’altra banda, podrien incentivar que els fabricants xinesos es traslladin a Europa per evitar-los, augmentant la competència directa amb la indústria alemanya. No haver fet els deures provoca aquests dilemes.
En definitiva, el declivi de Volkswagen i la indústria alemanya mostren el desavantatge d’Europa en la indústria de l’automòbil elèctric, i els seus errors del passat. Mitjans com The Economist, que abans lloaven Angela Merkel, ara la fan responsable d’aquest declivi, en part per haver-se basat en el gas rus barat per fomentar la competitivitat alemanya. Davant la ruptura amb els acords de la globalització de post-1989, aquest és el moment per impulsar noves polítiques públiques ambicioses de transició energètica i verda. En comptes de centrar-se en fer més competitius els cotxes de combustibles fòssils, Europa ha de construir una política industrial amb quatre pilars:
- Abandonar l’austeritat i l’ordoliberalisme. L’administració pública no és una empresa privada i el finançament privat no és més eficient que el públic. Cal lideratge públic per coordinar processos, fomentar la inversió i limitar els beneficis privats que no es reinverteixen;
- Impulsar la generació i distribució d’energia renovable, amb un retorn d’inversions per a la població i les empreses, facilitant l’accés de llars amb menys recursos als beneficis de la transició elèctrica;
- Implementar una fiscalitat verda que gravi significativament la mobilitat amb combustibles fòssils, especialment en vehicles grans (per evitar un model com el dels Estats Units, que duplica les emissions de CO₂ per càpita en comparació amb Europa);
- Desenvolupar processos d’extracció i reciclatge de minerals en clau de justícia social i climàtica, evitant els errors de la indústria fòssil que han vulnerat drets humans de manera sistemàtica.
