En una conjuntura empresarial com l’actual, i atès el context de la globalització, la gestió del talent ha esdevingut un pilar cabdal per a l’èxit sostenible de qualsevol organització.
L’atracció, captació i retenció de talent s’ha posicionat com un factor determinant per a l’impacte social, la sostenibilitat i la competitivitat de les empreses i, en definitiva, de la societat. El capital humà és més que mai un actiu extremament valuós a les organitzacions, capaç de determinar la seva capacitat d’innovar, competir i generar valor compartit.
Vivim en una època d’interconnexió insòlita on la capacitat de reclutar, retenir i desenvolupar talent a escala global ha esdevingut un accelerador d’oportunitats per atènyer l’èxit empresarial. Val a dir, doncs, que les organitzacions que advoquen pel talent internacional adquireixen un avantatge competitiu que els permet accentuar i propulsar el seu negoci.
De fet, fa ja diverses dècades que la globalització assenyala el talent Internacional com una magnífica oportunitat per generar valor, no tan sols amb la incorporació d’altres capacitats que afavoreixen la competitivitat i l’accés de més i millor coneixement a nous mercats, sinó també amb la creació d’una força de treball diversa, plural i multidisciplinari que propicia la creativitat, l’augment de la productivitat i una projecció de marca desitjable.
Però més enllà d’aquests factors, sens dubte rellevants i de gran vàlua, la radiografia actual del mercat laboral europeu posa de manifest una accentuada escassetat de professionals. I, desafortunadament, ni Catalunya ni Espanya en són una excepció. En realitat, avui prop del 75% de les empreses tenen problemes importants per incorporar els perfils que necessiten per mantenir la seva activitat, i les previsions de futur indiquen que el problema no només persistirà sinó que s’aguditzarà.
La manca de professionals és una disjuntiva àmpliament generalitzada entre les empreses espanyoles, des de perfils poc qualificats fins als altament formats. Actualment, hi ha més organitzacions a les quals els costa trobar persones i més esculls per aquelles a les quals ja els costava.
Els motius que hi ha al darrere d’aquesta situació són múltiples i diversos. Des de la manca de relleu generacional, el canvi de paradigma econòmic i el dèficit de mà d’obra qualificada en determinats sectors, fins a l’alta competència per captar talent.
disponible, l’absència d’adequació de l’oferta formativa als llocs sol·licitats o l’ascendent envelliment de la població. Ja sigui per una raó, ja sigui per una altra, el resultat és nítid: Espanya combina llocs de treball sense cobrir i, alhora, compta amb la taxa d’atur més elevada de la Unió Europea.
Al nostre país les tensions entre l’oferta i la demanda no són únicament conseqüència de l’escassetat del talent necessari, cal sumar-hi també la insuficiència del talent disponible, i en alguns casos, del talent disposat a acceptar una determinada posició, o simplement que hi estigui capacitat.
Any rere any Espanya supera la xifra rècord de vacants sense cobrir. De fet, les previsions indiquen que tancarem aquest 2024 amb més de 160.000 vacants sense ocupar. Mal ens pesi, som el país d’Europa amb més sobrequalificació i amb unes condicions laborals clarament poc competitives.
Tanmateix, en els darrers anys Espanya ha estat distingida com un dels països capdavanters en atracció de talent, amb Barcelona i Madrid situades al top 10 europeu per instaurar una startup.
Tradicionalment, aquestes dues ciutats han acollit i acullen més talent global, si bé d’un quant temps ençà s’hi han anat sumant ciutats com València o Màlaga, que han experimentat un notable auge de nòmades digitals atrets per la seva excel·lent qualitat de vida. En aquesta línia, la llei 28/2022, del 21 de desembre, orientada al foment de l’ecosistema de les empreses emergents, és un pas significatiu perquè Espanya es consolidi a l’avantguarda de l’atracció de talent internacional.
El cert és que, avui, les dues grans capitals de l’estat mantenen una forta competència en la captació de talent empresarial i professional, en tant que valor estratègic de primer ordre. Podríem dir, sense por d’equivocar-nos, que l’alta qualificació dels executius i professionals d’un territori incideix de forma clara i directa en les possibilitats d’innovació, de competitivitat i de progrés.
Però no tan sols és important competir per captar el talent internacional. És necessari i imprescindible promoure polítiques per retenir el talent local, començant per una major valoració econòmica i social que eviti que aquests bons professionals i aquests nous titulats migrin a l’estranger a la recerca de millors oportunitats. I és que el balanç en aquest sentit és molt negatiu: més de cent mil persones de 25 o més anys i amb estudis superiors van emigrar a l’exterior el 2022, xifra que no ha deixat de créixer durant els exercicis successius.
En definitiva, cal evitar que el talent que es guanya per una banda no es perdi per l’altra, tal i com s’esdevé avui. Perquè
tots som talent, siguin quins siguin els nostres orígens. El gran repte ara és no desaprofitar-lo, posar la tecnologia al servei del treball, i molt, molt important, combatre qualsevol discriminació per raó d’edat. Com sempre dic, tots sumem.
