Les obres per a la reducció o l’eliminació del trànsit de vehicles al carrer del Consell de Cent Barcelona i de la definició de les superilles que en pengen han estat un despropòsit. Els treballs per definir aquest tram de “civilització” van mamprendre el 16 d’agost de 2022 i encara duren. Òbviament, la intenció inicial era acabar-ne els treballs abans de les eleccions municipals, perquè l’alcaldessa Ada Colau les poguera haver inaugurat i lluït amb prou marge de temps. Com sol passar amb totes les obres -i encara més en les públiques-, aquests bons propòsits inicials es van veure desbordats per la crua realitat.
Però la realitat ha estat encara més dura que un retard que ha trastocat els plans del govern municipal. La cursa contrarellotge –segons publica el TOT Barcelona– es va fer a còpia de precarietats i a costa dels operaris que encara hi treballen, que s’han vist obligats a fer-ho en unes condicions lamentables. Òbviament, a més, una obra d’aquesta envergadura, amb un calendari que les condicionava tant, s’ha hagut de fer encara amb més subcontractacions que les que són habituals en el sector.
El resultat final de tot plegat contrasta de manera ben evident amb els paràmetres ideològics amb què es mou el govern municipal responsable de la licitació. L’economia “verda, sostenible i més humana” que reivindiquen no pot afectar únicament els altres. Si el responsable del despropòsit haguera estat una opció política de dretes, la reacció i les declaracions dels dirigents dels Comuns haurien estat demolidores. Les imatges de les condicions en què s’han vist obligats a treballar els empleats de les empreses contractades, subcontractades i subsubcontractades s’haurien escampat per mitjans de comunicació i xarxes socials.
Això encara contrasta més amb les crides que ara fan la mateixa Colau i els altres dirigents dels Comuns, quan exigeixen a Esquerra Republicana que s’alliste a concretar la “majoria progressista” que ha guanyat les eleccions per impedir que Xavier Trias siga el pròxim alcalde de Barcelona. El “progressisme” no s’ha d’acabar amb les declaracions, sinó que ha d’impregnar també la manera de treballar i de contractar d’aquell que el branda com a doctrina i bandera.
