Aquest dimarts el Consell de Ministres va aprovarla proposta per dur a terme una profunda reforma del mercat elèctric. Gran part de les línies mestres de la reforma remesa a les institucions europees està basada en el treball que l’economista Natàlia Fabra, Catedràtica de la Universitat Carlos III i experta en energia, va presentar a principis de desembre. Espanya ha esdevingut el primer Estat membre que presenta un projecte de reforma exhaustiu i detallat a l’espera que la Comissió Europea també ho faci i comenci a discutir-se amb la resta de membres de la Unió.
L’objectiu principal de la proposta és reduir l’exposició dels preus a les oscil·lacions del mercat diari, principalment provocades pel gas com a tecnologia marginal en la seva fixació, i fomentar un disseny més basat en mecanismes a llarg termini. D’aquesta manera es buscaria reduir la volatilitat actual, especialment elevada en les darreres setmanes per la gran presència d’energia renovable al mix elèctric. Així, i a tall d’exemple, aquest mateix dilluns 9 de gener el preu mitjà del mercat diari d’electricitat ha estat de 85,78€/MWh, però la diferència entre el preu més baix (4,2€/MWh de matinada) i el més alt (171,62€/MWh a la tarda) ha estat de més de 167€/MWh. El motiu és que en les hores on hi ha poca demanda i alta penetració renovable el preu es redueix pràcticament a zero, mentre que en moments d’elevada demanda i insuficiència renovable per cobrir-la han d’entrar en funcionament les centrals que cremen gas, i els preus d’aquesta matèria prima en el darrer any i mig estan molt per sobre de la mitjana històrica.
La proposta del Govern espanyol considera que els fonaments del mercat elèctric actual van ser dissenyats en un moment on la composició i la tecnologia eren radicalment diferents, i l’elevada penetració renovable fa necessari dur a terme algunes correccions. Una de les principals qüestions que es volen adreçar és què passaria en un mercat amb les regles actuals i una penetració renovable molt superior. Amb preus pràcticament zero en la majoria d’hores, podrien els inversors recuperar els seus costos? La resposta a aquesta situació problemàtica l’ofereix un instrument regulador que ja s’ha fet servir de manera reiterada en els darrers anys arreu d’Europa: les subhastes a llarg termini. En aquest escenari, el regulador assigna una potència concreta i les plantes de generació renovable (eòlica, fotovoltaica, etc.) ofereixen un preu específic per cada unitat, i els qui presentin les ofertes més competitives seran retribuïdes a aquest preu durant un horitzó temporal a molt llarg termini, típicament entre 10 i 20 anys. D’aquesta manera es busca garantir que les empreses recuperaren el seu cost mitjà.
Per aquelles tecnologies on no es preveu nova entrada i la competència és reduïda, com la hidràulica o la nuclear, es proposa l’establimentd’un preu regulat, mentre que per les centrals de gas es preveu que estiguin exposades al mercat diari i siguin retribuïdes en els moments on es necessiti de la seva aportació. Addicionalment es preveu que rebin uns pagaments anomenats “pagaments per capacitat” per garantir la seva rendibilitat mentre no estan operant. D’altra banda, la proposta busca anar més enllà dels mercats de “només energia”, amb la introducció de mercats de capacitat que retribueixin elements que aniran guanyant pes amb la descarbonització i la major penetració renovable, com l’emmagatzematge o la gestió de la demanda, és a dir, la possibilitat d’adaptar-se en funció de la disponibilitat de recursos del sistema.
El procés de discussió es preveu llarg i controvertit, ja que el posicionament entre els Estats membres és enormement heterogeni i molt determinat per les seves condicions energètiques i geopolítiques Per tal de poder-se implementar, la proposta espanyola necessitaria una exhaustiva modificació de diverses parts dela normativa comunitària. En tot cas, sembla que els vents de canvi del mercat elèctric han començat a bufar amb força.
