La contractació pública suposa entre el 10% i el 20% del PIB dels països de l’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), amb una mitjana que es situa al voltant del 12%. A Espanya s’estima que aquesta xifra podria superar el 15% del PIB. La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) calcula que els sobrecostos derivats de la manca de competència en la contractació pública podrien ascendir fins els 48.000 milions d’euros. Per contextualitzar la magnitud, aquesta xifra seriapropera a la despesa total en educació efectuada per les diferents administracions públiques de l’Estat. D’altra banda, l’OCDEestima que la manca de competència en elsprocediments de contractació pública, materialitzada en forma d’acords concertats entre operadors econòmics per augmentar preus o reduir la qualitat dels béns i serveis prestats, imposa un sobrecost del 20%.
En la radiografia sobre la contractació públicaefectuada l’any 2018 la CNMC va detectar que en més d’un terç dels processos analitzats només hi concorria un únic participant, mentre que en gairebé dos terços la xifra tan solsascendia a un màxim de tres participants. Quan l’Administració fa ús del procediment obert en comptes del tancat es produeix una reducció mitjana del 10% de l’import pagat, mentre que cada participant addicional suposa una reducció mitjana del preu del 2,1%. Ambdós factors suposen un estalvi pels contribuents en termes de menors preus, major eficiència i reducció del cost d’oportunitat dels recursos públics, que podrien destinar-se a altres usossocialment valuosos.
En cas que les administracions siguin víctimes de conductes contràries a les normes de competència (per exemple, acords col·lusoris entre empreses per repartir-se diverses licitacions, fixar preus o no competir entre elles) aquestes poden, per la via civil, exigir un rescabalament de danys per aquestes conductes il·legals que han sofert. L’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) va presentar ahir un estudi sobre aquesta qüestió que posa de manifest com les administracions públiques, a diferència dels operadors privats, no acostumen a reclamar aquests perjudicis econòmics, que poden ser d’una quantitat molt elevada. La major sanció de la història d’Espanya en base a la normativa decompetència, imposada l’any 2022, va ser, precisament, en un cas de licitacions públiques en matèria de construcció d’infraestructures, on 6 constructores van ser sancionades amb més de 200 milions d’euros per alterar-ne el funcionament durant més de 25 anys
Per desgràcia, les administracions son, en moltes ocasions, les qui fomenten certes males pràctiques en matèria de compra pública, isovint actuen en connivència amb els operadors incumbents. L’abús dels mecanismes de contractació menor que permeten l’assignació discrecional dels contractes sense un procés de lliure concurrència, el fraccionament de contractes per imports de menor quantia per evitar la competència o el disseny de contractes amb condicions ad hoc enormement restrictives per afavorir certs operadors tradicionals suposen una mala praxi que cal combatre, ja que imposen un elevat cost en termes de recursos públics, benestar social i eficiència.
És, per tant, imprescindible fomentar uns majors nivells d’obertura i concurrència competitiva en els processos de contractació pública per tal de reduir els costos d’aprovisionament que, en darrera instància, son sufragats pels contribuents. L’assoliment d’aquest objectiu necessita de la supervisió tantde l’actuació dels operadors privats com la de les administracions públiques. En aquest sentit, ja s’estan introduint eines basades en big data i intel·ligència artificial que busquen analitzar les ofertes presentades en el marc de licitacions públiques per detectar conductes il·lícites.Erradicar aquestes males pràctiques suposaria una de les majors fonts de recursos públics sense necessitat de modificar l’estructura impositiva.
