Amb la darrera proposta que va presentar fa pocs dies la Generalitat per augmentar la capacitat dels vols de l’aeroport del Prat ja en fan set. Set projectes, aportats per distints agents socials, econòmics i polítics, que en cap cas no han aconseguit la unanimitat entre tots els afectats. El primer va arribar de la mà de la gestora de les instal·lacions, Aena, que el 2021 va fer públic un pla que comportava l’ampliació de la tercera pista i la destrucció de l’estany de la Ricarda. No cal dir que la idea va impulsar com amb una molla la reacció adversa sobretot d’entitats ecologistes i dels partits d’esquerra més enllà dels socialistes. El govern presidit per ERC s’hi va oposar i Aena va retirar la inversió que havia ajuntat a la proposta.
A partir d’aquell moment i aquell projecte han anat encadenant-se’n de nous fins al darrer, que ha presentat la Generalitat. El segon plantejava una pista sobre el mar; el tercer, allargar la segona pista, la que discorre paral·lela a la costa; el quart, ampliar aquesta mateixa pista però amb variacions; el cinquè, desviar part dels vols low cost cap als altres aeroports catalans; el sisè, prolongar i elevar la tercera per sobre de la Ricarda. Finalment, el setè proposa utilitzar les tres pistes com a independents perquè puguen acollir enlairaments i aterratges alhora durant els mesos de juliol i agost, a costa d’augmentar les molèsties acústiques.
Malgrat que el PSC sempre ha condicionat el suport als pressuposts -els de l’any passat i els d’enguany, que no s’ha arribat a aprovar- a l’ampliació -genèrica- de l’aeroport, van passant els mesos i els anys i Aena només inverteix en millores de Barajas. La sensació que és impossible que els partits, les administracions i altres parts afectades o que se’n consideren arriben a un acord ha esdevingut una certesa fatal. No hi ha cap solució meravellosa que els faça el pes o almenys els deixe indiferents a tots. Qualsevol idea provoca un rebot immediat d’alguna p algunes parts que s’hi oposa amb vehemència.
Òbviament, no hi ha cap obra que no implique una certa afectació -lleugera o intensa-, tret de la que planteja desviar vols cap a Girona, Lleida o Reus, que és la que menys pot acontentar les companyies aèries o els mateixos usuaris.
Per acabar de completar la jugada, tant Esquerra com Junts demanen el traspàs del Prat a la Generalitat, una demanda a la qual s’oposen frontalment tant el PSC com el Partit Popular, tal com es va poder constatar al debat que va organitzar aquesta setmana la Pimec a Barcelona. Al mateix acte, mentre Josep Rull i Pere Aragonès insistien només en el traspàs, Salvador Illa i Alejandro Fernández reivindicaven l’ampliació sense matisos i Jèssica Albiach es decantava per la solució consistent a desviar vols a Girona i Reus.
El guirigall en què ha desembocat l’ampliació de l’aeroport del Prat és total. Tot fa pensar que tampoc aquestes eleccions facilitaran una majoria parlamentària que s’hi puga posar d’acord. Pel que fa a Aena i al govern de l’Estat, tot aquest caos els permet mantenir amb força l’única opció que els interessa de debò, que és la de Barajas.
