Els analistes financers de Madrid, que fa molts més mesos que reben notícies diàries de les corrupteles del PSOE, miren amb escepticisme la fase 3 d’estudi de l’OPA hostil del BBVA al Sabadell. Si Catalunya -com asseguren alguns aliats de Carlos Torres- és una bombolla, Madrid ho és encara més; i el seu teixit de firetes digitals finançades a plaer pels successius governs del PP ha omplert una pissarra molt més ample que qualsevol de Barcelona de conspiracions i conflictes judicials que assetgen el govern de Pedro Sánchez. Les darreres ramificacions del cas Koldo, amb Santos Cerdán i el seu carrer com a desgraciats protagonistes, han estat prou explosives per travessar ambdues bombolles -la de l’M-30 i la de les Rondes-. Prou perquè la gent que porta els quartos a la capital espanyola s’hagi quedat més tranquil·la respecte de la decisió que Sánchez i la seva espasa econòmica, Carlos Cuerpo, puguin prendre respecte de l’OPA.
La tesi és senzilla -i creïble-: un govern tan extremadament dèbil com el que li ha quedat a Sánchez després de la desfeta a Ferraz no té ni oxigen ni legitimitat per fer un moviment arriscat en la fase 3. Des de la bombolla catalana, són moltes les veus que assumeixen que el Consell de Ministres imposarà condicions draconianes, de prohibir la fusió cap a dalt. Tant que fins i tot el mateix Sabadell, en boca del president Josep Oliu, ja treballa amb l’escenari que Torres no tindrà més remei que dissoldre’s i entregar les armes. La Barcelona de la pax sociata, un cop més, atribueix al govern de coalició una voluntat i una capacitat que, segurament, no tingui. Qualsevol president del món, si el secretari d’organització del seu partit presumptament s’ho emporta cru per finançar la seva mala vida, hauria dimitit. I un president que hauria d’haver dimitit, argumenten els madrilenys, no té forces per resistir una guerra oberta amb el tercer banc de l’Estat.
Sembla, a més, que Torres ha ensumat la sang a l’aigua. Després d’un any de “respecte per les decisions de les administracions” i extrema neutralitat de cara a la cosa pública, el president -jugant a casa, val a dir; en una entrevista a OndaCero- ja ha confirmat que, efectivament, si Sánchez se surt de la línia que marca la Llei de Defensa de la Competència, el Banc de Bilbao el portarà davant del jutge. I no queda clar, com ja fa mesos que avisen veus jurídiques, que la Moncloa pugui guanyar, menys encara si fa servir les pobres armes que va acumular amb la consulta pública que va llançar el ministeri d’Economia.
Un cop més, l’hibris de Sánchez posa Catalunya contra les cordes. Un cop passi el terrabastall governamental, els accionistes del Sabadell es trobaran que l’oferta del BBVA continua infravalorant el Sabadell en més de 1.000 milions d’euros. Si accepten les actuals condicions de Torres, ras i curt, perdran diners. L’entorn vallesà celebrava a l’abril brillant “caràcter tècnic” de l’oposició a l’OPA que havia plantejat Cuerpo. El funcionari perfecte amb cartera ministerial, però, ja s’ha arriscat, potser més del compte, per atorgar-se un precedent intervencionista. I el seu cap polític encara més, entrant a la trinxera amb ferides de bales disparades per les seves dues últimes mans dretes al PSOE. El Sabadell, el banc, l’empresa, té arguments per sortir-se’n. Si algú pot amenaçar la seva supervivència, és el govern espanyol.
