Fa unes setmanes vam conèixer que Amazon preveu executar inversions per valor de 15.700 milions d’euros a l’Aragó per tal de situar-hi diversos centres de dades, una infraestructura fonamental per les comunicacions electròniques contemporànies. Es calcula que l’impacte de la inversió sobre l’ocupació es traduirà en la creació de fins a 7.000 llocs de treball. Aquest anunci s’afegeix a d’altres amb inversions de menor envergadura en diverses geografies de l’Estat.
El president de l’Aragó ha posat de manifest que aquesta decisió està directament relacionada amb l’elevada presència de potència renovable, ja que permetrà fer front a l’elevada demanda elèctrica d’aquestes infraestructures amb energia verda. El 80% de la demanda d’aquestes infraestructures és causada per les necessitats de capacitat computacional i els requisits de refrigeració. El seu consum elèctric ja suposa al voltant del 2% de la demanda elèctrica global (a la UE aquesta xifra s’enfila fins el 4%) i es preveu que per l’any 2026 els data centers tinguin un consum elèctric equivalent a la demanda elèctrica total del Japó, la quarta economia més gran del planeta. La disponibilitat d’aquests grans volums d’electricitat sovint s’assegura a través de la subscripció de contractes de compravenda a llarg termini (PPA, per les seves sigles en anglès), mitjançant els quals un gran consumidor d’electricitat aconsegueix garantir-se la disponibilitat d’una potència concreta durant un període de temps prolongat. Segons xifres de l’Agència Internacional de l’Energia, Amazon, Microsoft, Meta i Google son les quatre majors empreses subscriptores d’aquests acords en l’àmbit corporatiu durant la darrera dècada, amb una contractació conjunta d’uns 50 GW, equivalent a tota la potència elèctrica de Suècia o a la potència de 50 reactors nuclears de mida estàndard.
L’Aragó ha estat una de les comunitats autònomes que més potència renovable ha instal·lat els darrers anys. Si ens fixem en les dades de potència instal·lada de Red Eléctrica pels darrers cinc anys consolidats, és a dir, el període 2019-2023, observem com en termes agregats l’Aragó ocupa la tercera posició en nou desplegament renovable, amb un total de 3.268 MW eòlics i 2.245 MW solars instal·lats. En instal·lació eòlica encapçala el rànquing, mentre que en nova potència solar ocupa la quarta posició. Aquesta xifra suposa gairebé el 20% de tota la nova potència afegida a l’Estat en aquest període. Per tal de situar Catalunya en aquest rànquing ens n’hem d’anar fins a la posició número 12, amb poc més de 159 MW instal·lats, el 0,6% dels gairebé 28.500 MW totals instal·lats a l’Estat. Unes xifres que no ens situen en un escenari idoni per tal de captar inversions d’activitats intensives en el consum d’electricitat. Ja no és només el fet que no ens trobem en una trajectòria que faci pensar que donarem compliment dels objectius que nosaltres mateixos ens hem fixat en matèria de desplegament renovable i descarbonització, sinó que es percep com això està tenint un impacte directe sobre l’activitat econòmica.
Aquest cas és un exemple paradigmàtic de com les decisions de política energètica poden condicionar la presència i l’aprofitament dels recursos renovables en un territori. Al seu torn, la manca d’aquest recursos, o la manca de voluntat per tal de maximitzar-ne el seu aprofitament, pot tenir conseqüències des del punt de vista de les decisions de localització industrial, que incideixen de manera directa sobre la qualitat i la quantitat de l’ocupació generada.
