El Tribunal de Comptes Europeu (TCE) va fer públic la setmana passada un informe on analitzava el objectius en matèria d’hidrogen verd establerts a nivell de la Unió Europea. L’hidrogen verd és aquell que es produeix mitjançant el procés d’electròlisi, la separació de l’aigua en hidrogen i oxigen, i on l’electricitat per dur a terme aquest procés és d’origen renovable.
Hi ha sectors que son difícils de descarbonitzar i electrificar. En aquests casos, l’hidrogen verd pot esdevenir una solució rellevant per reduir les emissions en aquests sectors. Alguns exemples serien la producció d’acer, la indústria petroquímica, la del ciment o els fertilitzants. L’hidrogen verd també es pot fer servir per emmagatzemar energia per tal de contribuir a la flexibilitat del sistema, tot i que aquest ús té el gran problema que les grans pèrdues d’energia durant el procés de transformació son elevades i, en conseqüència, no és un procés especialment eficient.Actualment, el 96% de l’hidrogen que es fa servir a Europa es produeix mitjançant gas natural, cosa que fa que aquest element sigui un important causant d’emissions de CO2.
El desplegament de l’hidrogen verd té diversos reptes associats. Els costos de producció actuals no son especialment competitius, i ja s’estan duent a terme subhastes semblants a les de potència renovable per tal d’incentivar el seu desenvolupament a llarg termini. Les dades de 2022 indiquen que el cost de produir hidrogen amb gas natural es situa entre 1$/kg-3$/kg, mentre que el cost de produir hidrogen verd es situa entre 3,4$/kg i 12$/kg. D’altra banda, l’hidrogen verd també necessita d’electricitat i aigua addicional per poder-se produir, cosa que sovint genera controvèrsia sobre els possibles usos alternatius d’aquests recursos. Finalment, el transport i distribució de l’hidrogen verd també fa necessari el desplegament d’una infraestructura física que no sempre podrà aprofitar la ja existent pel gas natural.
L’òrgan fiscalitzador europeu és contundent amb els objectius fixats pel desplegament de l’hidrogen verd pel 2030. La Unió Europea s’havia compromès a uns objectius que es van intensificar en el marc del conjuntde mesures en matèria energètica en resposta a la crisi derivada de la invasió d’Ucraïna. El TCE considera que els objectius en matèria d’hidrogen verd en termes de capacitat operativa (GW, gigawatt) i objectius de producció (Mt, milions de tonelades) no estan del tot definits, i que fins i tot hi ha certes inconsistències sobre les magnituds compromeses en els diversos documents que ha anat fent públics la Comissió Europea en els darrers anys. A més, afegeix que “han estat impulsats per la voluntat política en comptes de basar-se en anàlisis sòlides”, cosa que el porta a concloure que “és poc probable que es puguin assolir els objectius per l’any 2030”.
Això suposa un nou exercici de realisme en les prediccions comunitàries i globals d’aquest vector energètic. Segons dades de l’Agència Internacional de l’Energia (IEA, per les seves sigles en anglès) de principis d’aquest any, només el 7% dels projectes d’hidrogen verd anunciats aquesta dècada preveuen tenir plena capacitat operativa per l’any 2030. La IEA detecta que els projectes que arriben a una decisió final d’executar la inversió son limitats, i en els darrers anys hi ha hagut un augment dels costos. Aquest organisme considera prioritari que els governs acompanyin les decisions d’inversió amb polítiques consistents que donin suport a la demanda.
La descarbonització és un dels processos més complexos que afronten la UE i la resta del món, i l’informe del TCE sobre l’hidrogen verd posa de manifest com, en certes ocasions, la voluntat política passa per sobre de la realitat fàctica.
