“Després de l’Era del Carbó i l’Era del Petroli, el món s’està movent de manera accelerada cap a l’Era de l’Electricitat”. Així de contundent es va mostrar el director de l’Agència Internacional de l’Energia en la presentació del World Energy Outlook 2024, un dels informes més rellevants sobre les perspectives energètiques globals de cada any.
En el període 2010-2023 l’electricitat ha crescut el doble de ràpid que la demanda total d’energia. Però d’aquí al 2035 es preveu que creixi sis vegades més ràpid, impulsada pels vehicles elèctrics, els aires condicionats, la intel·ligència artificial, etc. Aquesta nova era elèctrica està estretament vinculada a fonts d’energia neta. L’informe preveu que, basant-se en les polítiques actuals, les fonts de baixes emissions generaran més de la meitat de l’electricitat mundial abans del 2030. En els pròxims anys, la demanda elèctrica global s’intensificarà de manera molt pronunciada, afegint l’equivalent anual al consum elèctric del Japó. Tot i això, la implementació de tecnologies netes no és uniforme a tot el món, fet que crea desigualtats regionals significatives. L’electrificació és l’element central de la descarbonització, i on aquesta no pugui arribar s’hauran de considerar opcions alternatives, que hauran de ser factibles des d’un punt de vista tant tecnològic com econòmic.
Un element on l’informe també posa especial èmfasi és en l’impacte que els riscos geopolítics tindran sobre el sector energètic. Això no és cap novetat si tenim en compte les anàlisis recurrents que la IEA ha anat fent amb relació als efectes de la invasió d’Ucraïna als mercats globals de gas i, en particular, l’impacte que aquesta agressió militar ha tingut sobre la Unió Europea. La nota positiva és que la IEA també espera que hi hagi un augment considerable de l’oferta de certs béns energètics. En primer lloc, el gas natural liquat ha guanyat molta importància per la substitució accelerada de la UE de les importacions per gasoducte. Això ha fet necessària el desplegament d’una sèrie d’infraestructures imprescindibles per poder-lo utilitzar, com les plantes de regasificació. D’altra banda, també s’espera que augmenti l’oferta global de les bateries, un dels mecanismes d’emmagatzematge necessaris per consolidar la descarbonització, i manufactura de plaques solars. Aquesta nova realitat podria generar una baixada de preus, alleugerint la càrrega sobre els consumidors que han sofert per les crisis recents dels preus de l’energia.
L’informe constata que la Xina es consolida com l’actor central de la transformació energètica mundial. Tot passa pel gegant asiàtic. Amb un creixement vertiginós en l’ús d’energies renovables, especialment en l’expansió de la seva capacitat solar, la Xina podria generar tanta energia solar el 2030 com tota la demanda elèctrica actual dels Estats Units. A més, el país segueix liderant la inversió en tecnologies netes i en vehicles elèctrics, reforçant la seva influència en el futur energètic global.
Tot i el progrés de les energies netes, l’informe adverteix que el món encara està lluny d’una trajectòria alineada amb els objectius de zero emissions. Les inversions en infraestructures crítiques com les xarxes elèctriques i l’emmagatzematge d’energia no han seguit el ritme necessari per garantir una descarbonització segura i efectiva del sector elèctric. Actualment, per cada dòlar invertit en energia renovable, només es destinen 60 cèntims a aquestes infraestructures essencials. Aquest desequilibri frena el ritme de la transició energètica, ja que el desenvolupament d’infraestructures hauria de créixer més ràpidament per garantir una descarbonització segura i eficient. Ambdós elements els hem anat analitzat en aquesta columna d’opinió al llarg dels darrers anys.
