Aquest dimarts, poc després del tancament dels mercats, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va publicar una nota de premsa on anunciava que enviava l’operació de concentració del BBVA-Sabadell a segona fase. Per conèixer el contingut detallat de la resolució encara haurem d’esperar uns dies. La notificació d’aquesta operació a la CNMC s’havia efectuat a finals de maig, i malgrat que la llei contempla el termini d’un mes per resoldre en primera fase, aquest resta suspès quan es formulen requeriments d’informació a les parts mentre s’espera resposta. Això ha fet que aquest procediment s’acabés allargant gairebé sis mesos.
Enviar una operació de concentració a segona fase és quelcom que succeeix amb poca freqüència. Per exemple, enguany la CNMC ha resolt 69 expedients d’operacions de concentració, i només un ha estat aprovat en segona fase amb compromisos. El 2023 van ser només 2 de 73, mentre que el 2022 no n’hi va haver cap resol en segona fase dels 103 que es van resoldre. L’any 2021, quan se’n van resoldre un total de 110, fins a 4 es van produir en segona fase amb compromisos. De fet, les operacions de concentració del sector bancari analitzades per la CNMC no s’havien enviat mai a segona fase. El termini per resoldre una segona fase és de 3 mesos, però també es pot dilatar en el temps per la suspensió de terminis. Per tant, és previsible que la decisió definitiva no arribi fins al primer o segon trimestre de l’any vinent.
Que una autoritat de la competència vulgui dedicar més temps i recursos per analitzar una operació de concentració és sens dubte una bona notícia, ja que això implica que l’operació genera preocupació pels seus efectes adversos sobre la competència. D’altra banda, la normativa de competència estableix que quan s’obre una segona fase s’ha de demanar un informe preceptiu a les comunitats autònomes on l’operació tingui més impacte. Aquest pas és una bona oportunitat perquè Catalunya faci una bona defensa dels eventuals efectes adversos d’aquesta operació de concentració. L’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) ja es va dur a terme una anàlisi de manera preventiva. Amb dades del mercat bancari del Banc d’Espanya va concloure que la nova entitat resultant de l’operació seria el principal operador de Catalunya en el mercat de concessió de crèdit, tant per famílies i empreses — la seva quota de mercat podria vorejar el 40% —, i la segona entitat en termes d’oficines bancàries. En aquest darrer aspecte, l’operació suposaria la desaparició d’un competidor en 149 municipis del Principat, i en 43 d’aquests municipis es passaria de 3 a 2 operadors. En conseqüència, l’ACCO concloïa la seva anàlisi afirmant que “en cas de produir-se l’adquisició o presa de control del BS per part del BBVA sense uns compromisos adients, implicaria un notable increment del grau de concentració existent al sector bancari a Catalunya que, d’altra banda, ja és elevat”.
L’operació es podria acabar resolent amb compromisos — mesures voluntàries presentades per les parts — o bé amb condicions — mesures que imposa l’autoritat de la competència quan els compromisos presentats per les parts es consideren insuficients per adreçar les conseqüències negatives sobre la competència. Es podria donar la circumstància que les condicions eventualment imposades per la CNMC es considerin inassumibles per part del BBVA, i això els portés a desistir de l’operació. En darrera instància, es podria produir la prohibició explícita de l’operació, però aquesta és una mesura que la CNMC no ha aplicat mai en la seva història. Finalment, aquest expedient podria acabar a la taula del Consell de Ministres si el Ministre d’Economia, a qui se li notificarà la resolució del cas quan es resolgui la segona fase, decideix elevar-lo per tal que l’òrgan col·legiat de l’Estat tingui la darrera paraula.
