La intel·ligència artificial generativa (en endavant, IA generativa) està transformant la manera com interactuem amb la tecnologia i com afrontem tasques creatives i analítiques. Aquesta tecnologia, capaç de generar text, imatges, vídeos o àudios a partir de senzilles instruccions, ha obert noves possibilitats en sectors tan diversos com l’educació, la sanitat, el disseny, la comunicació o la programació. Tanmateix, també planteja reptes importants en termes d’ètica, privacitat i el seu possible impacte en la productivitat laboral, que cal abordar per aprofitar-ne el potencial de manera responsable i sostenible.
Un treball recent del National Bureau of Economic Research (NBER) estudia la seva adopció a gran escala mitjançant una de les primeres enquestes representatives als Estats Units, tant en l’àmbit laboral com domèstic. En primer lloc, durant el mes d’agost de 2024, més del 39% de la població d’entre 18 i 64 anys va fer servir la IA generativa en algun moment. Un 24% dels treballadors la van fer servir com a mínim una vegada la setmana anterior a l’enquesta, i gairebé un de cada nou treballadors la va fer servir cada dia de la seva jornada laboral. En els dies en què els treballadors utilitzaven IA generativa, el 23% l’utilitzava durant menys de 15 minuts, el 52% entre 15 minuts i una hora, i el 25% durant més d’una hora. Fora de la feina, gairebé un terç de la població afirma fer-la servir, amb un 26% com a mínim un dia i un 6,4% cada dia. Les aplicacions més comunes son la redacció de textos, la cerca d’informació o l’obtenció d’instruccions detallades. Amb més d’un 28%, ChatGPT s’imposa a altres competidors, com Google Gemini (16,3%) o Midjourney (4,3%).
D’altra banda, el treball també mostra com les taxes d’adopció de la IA generativa superen les d’altres avenços tecnològics anteriors relacionats amb la computació. Així, dos anys després del llançament de ChatGPT, el primer producte massiu de IA generativa, l’adopció global gairebé duplicava la dels ordinadors personals (PCs) tres anys després del llançament del primer PC d’IBM l’any 1981, i era un 20% superior a la d’internet després de dos anys. Tanmateix, l’adopció en el lloc de treball (28% en dos anys) era similar a la dels PCs (25% en tres anys), destacant l’ús domèstic com un factor clau per a l’adopció global més ràpida.
Les dades sociodemogràfiques mostren com els homes tenen una propensió de fins a 9 punts percentuals més que les dones a utilitzar IA generativa a la feina, però aquesta diferència desapareix en l’ús domèstic. L’ús d’aquesta tecnologia és inversament proporcional a l’edat de treballador: el 34% dels treballadors menors de 40 anys feien servir IA generativa, en comparació amb només el 17% de majors de 50 anys. Un altre factor determinant de la seva adopció es el nivell educatiu, on existeix una forta correlació. El 40% dels treballadors amb titulació universitària o superior utilitzaven IA generativa a la feina, mentre que només el 20% dels treballadors sense titulació universitària ho feien. Finalment, el seu ús també està fortament condicionat a la tipologia d’ocupació, amb taxes d’adopció properes al 50% en professions relacionades amb la computació, les matemàtiques, o la gestió, i sols un 22% de les professions manuals, com la producció o el transport. Aquest factor posa de manifest l’important caràcter complementari que aquesta tecnologia té sobre les professions més qualificades.
En conclusió, la irrupció de la IA generativa representa no només un progrés tecnològic, sinó també un punt d’inflexió en com les persones i les organitzacions afronten les seves tasques quotidianes i estratègiques. Tot i el seu potencial transformador, encara queden moltes preguntes per respondre, i les seves respostes no només definiran el futur de la IA generativa, sinó també el paper que jugarà en la construcció d’una societat més innovadora i equitativa. El camí està obert i és el moment de decidir cap a on volem avançar.
