L’any 2025 es presenta carregat d’incerteses i esdeveniments de gran rellevància que prometen marcar el rumb del futur immediat. Des del panorama geopolític fins als desafiaments econòmics i energètics, Europa i el món afronten un escenari ple de turbulències.
El 20 de gener de 2025, Donald Trump tornarà a prendre possessió com a president dels Estats Units, un fet que ja genera gran expectació i inquietud a escala global. Trump ha anunciat la implementació immediata d’aranzels que podrien afectar de manera significativa el comerç internacional, especialment entre els Estats Units i els seus principals socis comercials. Aquesta mesura de caràcter proteccionista planteja interrogants sobre el seu impacte en les cadenes de subministrament globals i en la competitivitat dels productes europeus al mercat nord-americà. El nou escenari econòmic probablement requerirà respostes fermes de les autoritats monetàries. El Banc Central Europeu i la Reserva Federal dels Estats Units podrien ajustar les seves estratègies de política monetària per mitigar els efectes negatius d’una possible guerra comercial sobre els preus, amb possibles tensions inflacionistes. A aquest fet s’hi sumen les recents proclames expansionistes del mandatari americà, que ha reiterat la seva voluntat d’annexionar-se Groenlàndia, el Canadà i el Canal de Panamà, prioritzant també els instruments de política comercial per exercir pressió sobre aquests territoris, però sense acabar de descartar l’ús de la força militar. També el major protagonisme d’Elon Musk, que ja ha provocat malestar en alguns països de la Unió Europea per algunes de les seves publicacions a xarxes.
Europa també es troba en un moment delicat pel que fa a la seva seguretat energètica. Aquest hivern, el ritme de buidatge de les reserves de gas dels emmagatzematges subterranis ha superat amb escreix els nivells dels anys anteriors, posant de manifest la dependència del continent dels subministraments externs. Tot i les inversions en energies renovables i infraestructures de gas natural liquat, la UE continua vulnerables davant de talls de subministrament o fluctuacions de preus. Aquest major ritme de buidatge pot provocar tensions una vegada comenci l’època de tornar a omplir les reserves, i en funció de la situació dels mercats energètics podria sortir-nos molt car.
El 2025 també és un any de reflexió per a Europa. Es commemoren 80 anys de la fi de la Segona Guerra Mundial, un esdeveniment que simbolitza el compromís del continent amb la pau i la unitat. Tanmateix, la realitat actual està lluny de ser tranquil·la. Els dos principals països de la Unió, que han habitualment han assolit un paper de lideratge, es troben en una conjuntura delicada. Alemanya, l’anteriorment considerada locomotora econòmica del continent, encara arrossega problemes greus des de la disrupció energètica russa, que han perjudicat de manera molt intensa el seu sector industrial. A aquest fet cal sumar-hi les eleccions federals de finals de febrer després de la caiguda del govern liderat per Scholz, amb les enquestes deixant en molt bona posició Alternativa per Alemanya. D’altra banda, Macron afronta el seu darrer mandat al capdavant de França, amb una inestabilitat política constant que ha fet caure diversos primers ministres, i que fa que tampoc no es pugui descartar un avançament electoral.
L’augment de les tensions geopolítiques, la crisi migratòria i el ressorgiment de moviments populistes desafien la cohesió i els valors europeus. Aquest delicat moment requereix un lideratge fort i una visió clara sobre el rumb que cal prendre. La nova Comissió Europea tindrà el repte de desplegar la normativa aprovada els darrers anys per dotar la Unió de major autonomia estratègica que asseguri la resiliència econòmica i la seguretat del continent.
