Com ja és habitual, l’any 2022 va acabar amb una bateria de mesures de darrera hora aprovades pel Govern espanyol. En un any electoral, en què hi haurà eleccions municipals i eleccions generals, l’aprovació de mesures que puguin tenir una forta visibilitat al llarg del 2023 encara sembla tenir més sentit des de l’òptica política. El que cal analitzar és si tenen sentit i son idònies des de l’òptica de la política econòmica i les polítiques públiques.
El Reial Decret-llei 20/2022 aprovat en el darrer Consell de Ministres de l’any conté una llarga llista de mesures, algunes que es limiten a prorrogar o modificar algunes que ja estaven en vigor i d’altres que son de nova aplicació, que la pròpia norma xifra en 10.000 milions d’euros. Sobre les mesures que ja estaven en vigor, les més rellevants son la pròrroga de la reducció de l’IVA de l’electricitat i el gas, la limitació de l’increment dels preus dels lloguers i la modificació de la bonificació general de 20 cèntims per litre de carburants, que ha estat substituïda per mesures específiques pel sector del transport. La mesura de nova aplicació que ha tingut més repercussió ha estat la reducció de l’IVA de certs aliments considerats de primera necessitat. Així, el tipus impositiu de l’IVA sobre el pa, la llet, els ous o el formatge passarà del 4% al 0%, mentre que l’oli i la pasta el veuran reduït del 10% al 5%. L’objectiu, segons la norma, és contribuir a la reducció dels preus dels aliments per tal de contenir l’impacte de la inflació.
El que ens hem de preguntar és si la mesura implementada és idònia per assolir l’objectiu perseguit. L’aplicació de reduccions fiscals no sempre té com a conseqüència menors preus, ja que aquest efecte dependrà de l’estructura del mercat en qüestió, les dinàmiques competitives i la capacitat de les empreses per traslladar les variacions dels tipus impositius als preus finals. Hi ha evidència empírica que mostra com els augments i les rebaixes de l’IVA es traslladen de manera asimètrica als preus finals. El cas de la rebaixa de l’IVA als cinemes ja ens va il·lustrar sobre aquests riscos, i s’estima que el 60% de la reducció va ser capturada pels productors. Una vegada més, la rebaixa d’impostos pot no ser la política pública idònia per reduir els preus, fomentar l’accessibilitat o ajudar en persones en situació de vulnerabilitat. En aquest espai ja vàrem tenir ocasió d’analitzar el diferencial fiscal d’Espanya respecte la Unió Europea, i un dels motius principals és la menor tributació sobre el consum per l’existència de nombroses excepcions del tipus general. A més, segons l’AIReF, gairebé un terç de la recaptació per IVA desapareix per l’existència d’aquests tipus reduïts i exempcions, i son els decils de renda més elevats els qui més se’n beneficien.
Segons les darreres dades d’Eurostat pel mes de novembre, Espanya ja és el país de la UE-27 amb menor inflació, l’únic – França- que ha aconseguit registrar xifres interanuals per sota del 7%. Caldrà analitzar la contribució real d’aquestes rebaixes fiscals sobre la reducció de preus. Si el que es vol és millorar l’accessibilitat dels béns de primera necessitat potser seria més adient la creació de mesures específiques focalitzades en aquest grup, cosa que minimitzaria el cost fiscal i evitaria els esmentats riscos de les rebaixes de l’IVA.
