La invasió d’Ucraïna per part de Rússia va tenir una resposta immediata per part de la Unió Europea en diversos àmbits. Un dels paquets de mesures més rellevants que es van adoptar poques setmanes després de l’agressió militar va ser l’anomenat REPowerEU, una estratègia que, tal i com explicàvem la setmana passada, perseguia l’objectiu de reduir la dependència fòssil dels subministraments russos. Quina ha estat la seva efectivitat en termes de diversificació, reducció del consum i acceleració desplegament renovable? La Comissió Europea ha donat a conèixer uns informes específics de cada país que avaluen els progressos efectuats en el marc d’aquest ambiciós pla europeu.
En matèria de reducció del consum de gas, podem afirmar que els objectius de reducció del 15% s’han complert amb escreix, ja que entre l’agost de 2022 i el març de 2023 el consum s’ha reduït en un 18% comparat amb el mateix període dels darrers cinc anys. En termes absoluts equival a una reducció aproximada d’un terç de les importacions de gas de Rússia abans de l’escalada bèl·lica, una magnitud rellevant. El grau d’heterogeneïtat entre països és molt elevat, amb reduccions que en alguns casos superen el 30%, essent el cas més extrem el de Finlàndia, que l’ha reduït en gairebé un 60%. Per contra, països com Irlanda o Eslovàquia ho han fet en una proporció gairebé negligible. Espanya és el quart país de la UE que menys ha necessitat reduir el seu consum de gas, ja que el fet de comptar amb un elevat nombre de plantes de regasificació i poca interconnexió amb la resta d’Europa li han permès tenir una major autonomia en aquest àmbit. Tanmateix, no tot son bones notícies, ja que una part rellevant de la reducció de la demanda de gas obeeix a destrucció d’activitat industrial, amb el corresponent impacte econòmic. És possible que aquest element expliqui part de la situació de recessió tècnica de l’economia Alemanya, que ha tingut una contracció del PIB en els darrers dos trimestres.
La diversificació de les fonts de subministrament fòssil ha estat un dels grans èxits de l’estratègia europea, amb xifres fins i tot superiors a les esperades. Des de l’inici de la guerra la reducció de les importacions de gas rus ha estat del 57% respecte l’escenari previ. Al gener d’aquest any els fluxos de gas russos per gasoducte van situar-se molt per sota del 10% de les importacions totals, compensats amb entregues de Noruega, Algèria i Azerbaitjan. Un gran aliat de la diversificació ha estat el gas natural liquat (GNL) les importacions del qual han augmentat un 74%. El principal país subministrador de GNL ha sigut els Estats Units, que ha augmentat les seves entregues a la UE en un 150%. Altres socis destacats en entregues de GNL han estat Qatar, Nigèria, Israel o Egipte. La importació del gas per aquesta via necessita d’una important infraestructura de terminals deregasificació, cosa que ha portat a alguns països a desplegar-les de manera molt accelerada, com seria el cas d’Alemanya. En total, fins a 15 noves terminals en sis països diferents s’ha posat en marxa al llarg de 2022.
Tots aquests elements han permès assolir de manera còmoda els objectius d’emmagatzematge de reserves de gas, que es situaven en el 80% pel primer de novembre de 2022. La xifra real del novembre va ser del 95%, i a principis de 2023 els nivells també es situaven molt per sobre de l’objectiu i la mitjana històrica. Això ha fet que acomiadéssim l’hivern amb les reserves al 56%, xifra sense precedents. La darrera quantificació disponible d’aquest mateix dilluns 5 de juny de 2023 ens indica que les reserves es situen per sobre del 70%, quan fa exactament un any no havien assolit ni el 50% de la capacitat total.
Finalment, en matèria renovable Europa ha instal·lat 41 GW de potència solar i 15 GW de potència eòlica, cosa que suposa un augment interanual de la capacitat instal·lada del 16%que permet estalviar l’equivalent a gairebé el 8% de les importacions de gas de Rússia abans de la invasió. Les previsions són que aquest 2023 encara es produeixi un augment major de la potència instal·lada amb gairebé 70 GW renovables addicionals. No ha estat fàcil i ha tingut importants costos, però podem afirmar que la gran majoria dels objectius de l’estratègia europea en matèria energètica després de l’agressió russa han estat assolits amb èxit.
