Aquesta setmana AENA ha notificat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) que, en el marc d’un procediment de reconeixement i resolució d’un arbitratge internacional desfavorable a Espanya, un tribunal del Regne Unit ha ordenat l’embargament cautelar sobre una part de la propietat accionarial de l’aeroport de Luton, el cinquè aeroport del Regne Unit per volum de passatgers, i el quart de Londres, després de Heathrow, Gatwick i Stansted. AENA és titular del 51% de l’aeroport de Luton, mentre que la propietat pública d’AENA a través del gestor de navegació aèria d’Espanya, ENAIRE, ascendeix al 51%. Això fa que l’embargament que es pot aplicar sobre els actius estatals de titularitat de l’aeroport sigui del 26% de la propietat. La resolució judicial s’ha produït inaudita parte, és a dir, sense audiència prèvia dels representats legals del Regne d’Espanya.
L’empresa energètica NextEra, que actualment compta amb actius de generació propers als 70 GW a escala global, va iniciar aquest procediment arbitral davant del Centre Internacional d’Arranjament de Diferències relatives a Inversions (CIADI), una institució de caràcter arbitral adscrita al Banc Mundial amb seu a Washington, i que té la finalitat de resoldre disputes entre Estats i inversors, siguin particulars o empreses. El motiu de la disputa eren els canvis reguladors que es van produir amb relació a les primes a les energies renovables entre l’any 2010 i el 2014 per part del govern del Partit Popular. L’empresa havia efectuat inversions per desplegar dues plantes termosolars a Extremadura, amb una capacitat que rondava els 50 MW, i on projectava invertir més de 600 milions. Els canvis reguladors van afectar la retribució esperada que havia donat lloc a la decisió d’executar el projecte, que sense la retribució regulada que existia en el moment de la inversió molt probablement no s’hauria dut a terme. Un tribunal arbitral del CIADI va resoldre a favor de NextEra i va condemnar Espanya al pagament de 291 milions d’euros.
Aquesta acció judicial d’embargament s’afegeix a la llarga llista d’actius a l’estranger que han estat confiscats judicialment de manera provisional per garantir el pagament dels laudes arbitrals contra Espanya per la modificació retroactiva del règim de primes a les renovables. Només al Regne Unit, la justícia britànica ja ha confiscat el dret de cobrament pel desastre del Prestige, la seu de l’Institut Cervantes a Londres, l’edifici de l’Escola Internacional Vicente Cañadas o fins i tot una oficina de promoció econòmica de la Generalitat de Catalunya. També s’han produït embargaments cautelars de comptes bancaris i bons de deute sobirà.
Després de l’ordre judicial que afecta a AENA, en aquesta llista hi trobem actius per un valor superior als 1.500 milions d’euros. Embargaments similars també s’han produït en altres jurisdiccions, com Bèlgica, i estan pendents de resolució mesures en aquest sentit a Austràlia i els Estats Units.
Aquest tipus de procediments ens recorden la importància de dissenyar polítiques públiques sòlides que siguin coherents amb els objectius que es volen assolir i els recursos que s’hi volen destinar, amb un horitzó de llarg termini. Al mateix temps, ens mostra que el principi de seguretat jurídica és un bé social de primer ordre que cal preservar, ja que la seva ruptura comporta elevats costos, tant públics com privats.
