El passat 6 de desembre l’Agència Internacional de l’Energia (IEA) va publicar un informe on feia balanç del desplegament d’energies renovables pel 2022, amb una anàlisi i perspectives fins el 2027. És interessant analitzar algunes xifres per veure què fan la resta de països i contextualitzar la dimensió internacional de la situació.
El primer element rellevant és que es constata que la invasió d’Ucraïna per part de Rússia ha fet augmentar el ritme de desplegament de nova potència renovable per reduir la dependènciaenergètica i garantir la seguretat del subministrament. Les estimacions del darrer any han estat revisades a l’alça, i aquest fenomen no ha estat exclusiu de la Unió Europea. Els plans de descarbonització i de mesures per combatre la crisi energètica també s’estenen a altres grans actors, com la Xina, els Estats Units i l’Índia. Tot plegat comportarà que les renovables suposin al voltant del 90% de l’augment global de la capacitat de generació d’electricitat durant els propers cinc anys.
En el cas del gegant asiàtic, la magnitud del desplegament renovable serà enorme, ja que afegirà la meitat de tota la nova potència renovable del proper lustre i assolirà els seus objectius de desplegament pel 2030 cinc anys abans del previst, a més de ser l’actor dominant el l’àmbit de la manufactura de l’oferta global de plaques solars, amb una inversió que triplicarà la de la resta del món combinada. En el cas d’Europa, durant aquest període es preveu que s’afegeixi el doble de potència renovable respecte la que s’ha afegit en els cinc anys anteriors.
La potència de l’energia solar fotovoltaica a nivell global es triplicarà en el període 2022-2027, i esdevindrà la font d’energia amb més capacitat instal·lada del planeta, superant la hidràulica el 2024, el gas el 2026 i el carbó el 2027. Pel que fa a la potència eòlica, aquesta es duplicarà, amb els projectes marins representant una cinquena part de la nova potència total. La contribució al mix elèctric de les energies renovables s’enfilarà deu punts al llarg del període, fins el 38% de la generació total.
Un avís important que formula la IEA és que algunes mesures plantejades per fer front a l’escalada de preus poden generar incertesa sobre les inversions per desplegar nova potència renovable. Aquesta institució posa el focus en intervencions com els topalls als ingressos que poden percebre algunes tecnologies de generació elèctrica o els impostos sobre els anomenats beneficis caiguts del cel. Tota mesura necessita ser transparent i curosament avaluada per tal de determinar les seves derivades, que s’estendran més enllà de l’objectiu específic que es persegueix amb la mesura.
També es constata que el ritme de desplegament podria ser fins i tot major si s’adrecessin alguns problemes relatius a la regulació, la infraestructura de xarxa i la tramitació dels projectes renovables. Les estimacions apunten que, de corregir-se alguns dels problemes associats als factors esmentats, es podria produir una expansió un 25% superior respecte la prevista. En aquest sentit, la Comissió Europa ja ha presentat propostes per minimitzar la càrrega administrativa associada a la tramitació projectes per tal d’accelerar-los.
La descarbonització és un repte de primer ordre que necessita d’esforços sincrònics a escala global per assolir els ambiciosos objectius climàtics, i s’ha evidenciat que les conseqüències derivades de la guerra van molt més enllà de les fronteres europees.Encara que a Catalunya ens quedem aturats, queda clar que a la resta del món el desplegament renovable s’accelera.
