El pròxim dimarts dia 5 de novembre tindran lloc les seixantenes eleccions presidencials dels Estats Units des de la seva fundació. Més de 240 milions d’americans estan cridats a les urnes per triar entre Kamala Harris com a primera dona presidenta dels Estats Units o un segon mandat de Donald Trump. Les enquestes i els mercats de prediccions arriben a la contesa electoral amb uns resultats extremadament ajustats (per exemple, aquí o aquí), i el triomf de cada candidat varia en funció dels models analitzats. Com sempre, durant tota la nit electoral caldrà estar molt atent als swing states, com Pensilvània, Carolina del Nord o Nevada.
A Europa hi ha certa preocupació pel que podria suposar un segon mandat de Donald Trump, i sembla que ja s’estan duent a terme alguns plans de contingència per fer front aquesta eventualitat. Les conseqüències serien evidents en diversos àmbits: militar, econòmic, comercial, geopolític, etc. En aquest sentit, generen molta preocupació els possibles efectes d’una política comercial més proteccionista respecte d’Europa, amb una política aranzelària més agressiva i l’ús altres instruments per augmentar les barreres comercials.
Un treball recent intenta estudiar els possibles efectes econòmics més destacats d’una nova victòria del mandatari americà mitjançant l’exploració de les expectatives dels mercats financers davant la seva reelecció. Els mercats de predicció, com ara PredictIt i PolyMarket, són indicadors útils sobre les probabilitats percebudes de la victòria de Trump. Aquests mercats permeten que els inversors apostin per certs esdeveniments i, per tant, reflecteixen en temps real l’opinió pública, així com l’impacte de notícies recents. Això és particularment útil en períodes de gran volatilitat, ja que les dades obtingudes dels mercats d’apostes esdevenen una eina valuosa per analitzar les implicacions econòmiques potencials de determinats esdeveniments.
Les estimacions fetes pels autors mostren que les probabilitats de victòria de Trump en aquests mercats de predicció estan correlacionades amb baixades en el valor del S&P 500, el principal índex borsari, amb pujades en les rendibilitats dels bons del Tresor a curt termini, i amb una depreciació de l’euro respecte del dòlar. A més, s’han detectat pujades en les expectatives d’inflació a curt termini, cosa que suggereix que els inversors anticipen polítiques econòmiques més intervencionistes i potencialment inflacionàries. La seva victòria s’associa, en termes nets, amb efectes contractius pel costat de l’oferta.
Durant el seu primer mandat, algunes de les propostes de Trump van afavorir certes empreses, però també van generar incertesa amb accions com la guerra comercial amb la Xina. Un segon mandat podria implicar una política encara més proteccionista, fet que podria afectar les perspectives de creixement. La possibilitat que Trump imposi aranzels o limiti la immigració podria fer augmentar els costos de producció, cosa que explicaria el descens del valor de les accions i l’augment de la inflació anticipada. En resposta a aquest efecte, semblaria racional esperar un augment els tipus d’interès per aquesta major expectativa d’inflació.
En aquest context, pot ser que els inversors europeus es vegin afectats per un augment de la inflació i la possible depreciació de l’euro, que segons els autors podria derivar-se d’unes polítiques aranzelàries més agressives de Trump cap a Europa. Això planteja un risc significatiu per a les economies europees, que ja estan patint els efectes d’una inflació elevada i un creixement estancat. Un exemple paradigmàtic recent és l’anunci de Volkswagen del tancament de tres fàbriques a Alemanya, l’enèsim senyal dels problemes de la suposada ‘locomotora europea’. A més, l’augment de la inflació podria acabar afectant també els consumidors, reduint el poder adquisitiu i, a la llarga, debilitant la demanda.
