La regulació normativa de tota activitat sempre ha de tenir com a punt de partida els objectius específics que es volen assolir. Passat un temps de la seva vigència cal analitzar si aquests s’han acomplert i quin impacte ha tingut la seva consecució (en termes de, per exemple, costos econòmics i no econòmics). Els responsables de dissenyar i executar polítiques públiques han d’estar oberts a crítiques i anàlisis independents, encara que aquestes puguin posar en qüestió la seva tasca i fins i tot obligar-los a rectificar.
És per això que avui dedicarem aquestes línies a analitzar un nou treball preliminar que estudia els primers efectes de la Llei de Mercats Digitals (DMA, per les seves sigles en anglès), la nova regulació digital aprovada en l’àmbit europeu, que va entrar en vigor el novembre de 2022, però que no ha desplegat tots els seus efectes fins al primer trimestre de 2024. En aquesta columna ja hem tingut ocasió d’analitzar alguns dels elements més rellevants d’aquesta regulació: els operadors afectats, els criteris per designar-los, les obligacions o prohibicions que imposa, etc. (vegeu, per exemple, aquí). La justificació d’aquesta nova regulació són un seguit de grans casos d’infracció de la normativa de competència que la Comissió Europea considera que han posat de manifest que la legislació ordinària és insuficient per fer front a aquestes conductes, i que calia una nova regulació, semblant a l’existent en matèria de telecomunicacions per operadors dominants, per tal de poder fer-hi front.
Des de l’entrada en vigor de la DMA, mostrar de manera privilegiada els productes i serveis propis que ofereix una plataforma digital dins de la seva pròpia interfície és una pràctica prohibida. Aquesta conducta, anomenada en l’argot self-preferencing, va ser el principal element en mediàtic cas de Google Shopping, on la Comissió Europea acusava el gegant nord-americà d’aquesta conducta. Un dels primers llocs on aquest impacte ha estat més evident, i que de ben segur els lectors i usuaris ja han percebut, ha estat en la supressió de Google Maps de l’accés directe de la barra de Google. Aquesta aplicació ja no apareix directament a la barra de cerca per complir amb la nova regulació, que considera que aquesta visibilitat privilegiada perjudicava la competència entre aplicacions.
Aquesta modificació ha provocat un increment d’entre el 18% i el 25% en les cerques de termes com ‘Maps’ o ‘Google Maps’ en comparació amb la situació anterior, amb un augment absolut d’entre 9 i 34 milions de cerques addicionals en un període de sis mesos. Aquest increment en les cerques podria exposar els usuaris a aplicacions alternatives, ja que els resultats poden incloure enllaços d’altres proveïdors. No obstant això, l’evidència mostra que aquesta regulació no ha generat un desplaçament significatiu del trànsit cap a serveis alternatius, com els d’Apple o Bing, i la reducció del trànsit de Google Maps no ha estat estadísticament significativa.
Els autors conclouen que, a curt termini, l’eliminació de Maps de la barra de Google ha comportat un augment dels costos per als usuaris sense fomentar el descobriment o l’adopció de serveis alternatius. A diferència d’altres àmbits, on és important demostrar empíricament els efectes perjudicials d’una conducta, com els casos més tradicionals en l’àmbit de la política de la competència, aquesta nova regulació imposa obligacions i prohibicions directes sense tenir en compte aquests factors. L’avaluació de la regulació pública hauria de considerar sempre si s’estan assolint els objectius fixats i a quin cost.
