L’any 2023 que estem a punt de deixar enrere ha batut tota mena de rècords climàtics – tots ells en negatiu. De nou, estem davant de l’any amb les temperatures més altes mai registrades, un element que ha ocasionat fenòmens extrems com els massius incendis forestals a Hawaii, les greus inundacions a Grècia, les intenses onades de calor que vam viure en primera persona a Catalunya durant l’estiu o les crisis de sequera que es repeteixen arreu del món. La intensificació dels desastres climàtics inevitablement augmenta el sentit d’urgència de la ciutadania i de la classe política i empresarial, una pressió que s’ha demostrat a la recent cimera COP 28, més enllà de les consideracions sobre si ha resultat en decisions prou ambicioses o no. El desgavell climàtic de 2023 és el fruit de la deixadesa de les darreres quatre dècades, quan – tot i saber l’impacte climàtic de la crema massiva de combustibles fòssils – no es va fer pràcticament res per implementar alternatives i canviar el rumb. Alhora, cal reconèixer que estan apareixent a gran velocitat un conjunt de senyals que ens permeten tenir un cert optimisme sobre la manera com abordem aquesta realitat.
Un dels indicadors més rellevants per valorar si estem avançant en la direcció correcta per mitigar la crisi climàtica és el grau de divergència entre l’evolució d’emissions de CO₂ i l’evolució de l’economia. És evident que cal reduir dràsticament les emissions de CO₂ arreu del món, però fer-ho de manera desordenada i traumàtica, reduint dràsticament el teixit econòmic, és una quimera: el dolor de les ferides obertes faria aturar el procés poc després d’iniciar-lo. Per tant, l’objectiu només s’assolirà si es compatibilitza la descarbonització amb la preservació del teixit econòmic. Les xifres publicades fa uns dies pel ministeri de Transició Ecològica són bones: a Espanya es registra un descens d’emissions de CO₂ del 7,5% interanual (2023 respecte de 2022) mentre que el PIB previsiblement augmentarà en un 2,4% en el mateix període. En altres paraules, decreix l’ús de combustibles fòssils sense que decreixi l’economia – de fet, amb creixement econòmic – la qual cosa possibilita continuar amb el procés que avança a un ritme acceptable al conjunt d’Espanya.
Una de les raons principals per les quals decreixen les emissions de gasos d’efecte hivernacle a un ritme creixent a Espanya és la ràpida i profunda transformació del panorama de generació elèctrica. Les centrals elèctriques basades en la crema de combustibles fòssils han anat tancant. Un dels tancaments de gran rellevància és el de la central tèrmica d’As Pontes (Galícia) el passat setembre; per tant, un projecte que va aportar emissions al còmput global durant la major part de l’any, i que garanteix que el 2024 encara decreixeran. El 2023 Espanya ha trencat la barrera d’assolir més del 50% de la generació elèctrica a partir de fonts renovables, una mètrica que col·loca al país al capdavant del rànquing europeu si bé arreu d’Europa els avenços són molt ràpids i positius. Les bones notícies al conjunt d’Espanya contrasten amb la vergonyosa situació a Catalunya, on continuem encallats en un índex de generació renovable de poc més del 17%, a la cua d’Europa i de les regions desenvolupades arreu del món.
A banda de la generació elèctrica, un altre dels focus importants d’emissió de gasos d’efecte hivernacle és el transport. El 2023 també és un any que ens regala optimisme en aquest àmbit. Més del 20% dels cotxes actualment venuts arreu d’Europa són totalment elèctrics, i més del 50% de les matriculacions corresponen a cotxes electrificats (incloent-hi híbrids i híbrids endollables). Els elèctrics purs creixen a un ritme superior al +20% interanual, la qual cosa porta a pensar que l’any vinent una de cada quatre matriculacions a Europa serà totalment elèctrica, i el 2025 una de cada tres. A Espanya i Catalunya la situació és força pitjor que a la resta d’Europa a causa del poder adquisitiu comparativament més baix i a la degradada situació de la xarxa de recàrrega, un fet que previsiblement anirà millorant. També en el transport de mercaderies la descarbonització avança a bon ritme, amb gegants com Amazon fent ja proves d’homologació per a implementar a curt termini la seva flota pròpia de furgonetes electrificades a Europa. Tot plegat amb bateries que cada vegada tenen menys proporció de terres rares, i per primer cop amb zero presències de liti en alguns casos.
En definitiva, el 2023 hem recollit la inacció climàtica sembrada les darreres 40 dècades, però comença a aparèixer algun fruit dels canvis culturals i tecnològics que, sobretot els darrers dos anys, s’estan impulsant. Només falta que Catalunya atrapi el ritme de la resta d’Espanya i d’Europa per poder estar moderadament satisfets.
