El passat 11 de juny va cessar en el càrrec el governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, qui ha estat al capdavant de la institució monetària durant els darrers sis anys. El cessament es produeix per imperatiu legal de la llei que regula aquesta institució, que estableix un termini màxim, no prorrogable, de sis anys. El seu mandat va començar carregat de turbulències, ja que el seu nomenament va fer-se efectiu molt pocs dies abans que tirés endavant la moció de censura contra el govern del Partit Popular i que portaria a Pedro Sánchez a la Moncloa a principis del mes de juny de l’any 2018, en la que va ser una de les darreres decisions del govern popular. Aquest fet va generar retrets per accelerar un nomenament just abans de perdre el govern i la potestat d’efectuar-lo.
La figura d’Hernández de Cos ha acabat esdevenint un símbol d’independència allunyat de la lluita partidista, i gran part dels partits de l’arc parlamentari n’han acabat destacant la professionalitat. Les compareixences periòdiques a la Comissió d’Economia del Congrés dels Diputats esdevenien sempre una de les millors radiografies sobre els problemes de l’economia espanyola. La cordialitat amb tots els membres que la integraven, malgrat el to en les intervencions d’alguns diputats, sempre s’acabava imposant. De Cos ha estat també president del Comitè de Basilea, l’òrgan que integra les autoritats de supervisió bancària per tal de coordinar les accions relatives al manteniment de l’estabilitat financera global, i que entre d’altres acorda els requisits de capital que han de conservar els bancs en funció dels riscos assumits.
En la seva darrera compareixença a principis d’aquest mes de maig, de Cos va reiterar-se en el fet que per tal de poder consolidar certes reformes estructurals fonamentals pel futur de l’economia espanyola serà necessari assolir consensos polítics, quelcom rellevant en un moment de forta i creixent polarització. La situació geopolítica, l’elevat dèficit públic estructural, el deute públic, o el feble creixement de la productivitat són algun dels factors que va apuntar. En acabar, va rebre elogis per part de diputats de tot l’espectre polític.
La voluntat de comunicar les decisions adoptades i les anàlisis realitzades contribueixen a la transparència i la fiscalització institucional d’una autoritat enormement rellevant per l’estabilitat macroeconòmica. Les anàlisis elaborades no han estat exemptes de polèmica. Un estudi que intentava analitzar l’impacte causal del pronunciat augment del Salari Mínim Interprofessional (SMI) de l’any 2019 va causar un important rebombori polític, especialment per part dels partits que integraven el Govern que fa efectuar l’esmentat augment. L’informe trobava que aquesta política va incidir de manera negativa en el ritme de creació d’ocupació. En el darrer informe anual, el Banc d’Espanya ha dut a terme una de les millors radiografies de la situació del mercat de l’habitatge, on destaquen el fort desajust entre oferta i demanda i la problemàtica associada en termes de preus i exclusió social.
Després del seu cessament la governadora en funcions és Margarita Delgado Tejero, qui ostentava el càrrec de subgovernadora. És important nomenar amb celeritat un nou governador perquè mentre es trobi el càrrec en funcions Espanya no podrà votar en les reunions del Consell de Govern del Banc Central Europeu sobre les decisions de política monetària, de conformitat amb els estatuts de la institució monetària. El vigent sistema rotatori del vot al BCE i la mida de l’economia espanyola fan que Espanya pugui votar en totes les reunions que queden fins a acabar l’any.
Seria important trobar un perfil de característiques similars per tal d’assegurar que es manté aquesta independència i defugir de nomenaments del passat amb fortes vinculacions partidistes. Quelcom que, per desgràcia, veiem com succeeix en moltes institucions estatals de gran rellevància pública.
