Després de quatre dies d’intensa activitat, aquest passat dijous 21 de març la fira Alimentaria de Barcelona va concloure la seva edició 2024 amb un registre estimat de gairebé 108.000 visitants (una xifra superior a la registrada en el Mobile World Congress d’aquest mes de febrer), 3.200 empreses expositores (una quarta part d’elles estrangeres) i unes 13.000 reunions, trobades de negocis i contactes entre professionals. Encara sense dades oficials, s’estima que l’impacte econòmic d’aquesta edició podria rondar els 200 milions d’euros. I és que el sector agroalimentari a Catalunya és el primer sector de la indústria catalana en termes de facturació, amb un global de 48.231 milions d’euros, i de generació d’ocupació, amb 175.600 treballadors. La indústria de l’alimentació i begudes ocupa a 92.888 persones distribuïdes en 5.017 empreses i genera un volum de negoci de 31.729 milions d’euros; el sector primari el configuren 54.972 explotacions agrícoles i de pesca amb 55.022 empleats; i la indústria auxiliar, per la seva banda, està representada per 872 empreses amb 27.690 treballadors. Parlem, en definitiva, d’un dels grans referents de l’economia del nostre país.
És en aquesta línia que les tendències i els grans reptes de futur de la nostra indústria agroalimentària són els aliments de producció local i sostenible, la proteïna alternativa, l’alimentació saludable amb productes innovadors, i l’aplicació de tecnologies de la Indústria 4.0 en la restauració.
Segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), una alimentació sostenible és aquella alimentació amb un reduït impacte ambiental que contribueix a la seguretat higienicosanitària i alimentària i a una vida saludable per a les generacions presents i futures.
Una alimentació sostenible precisa d’un sistema alimentari sostenible que, a banda de respectar i protegir la biodiversitat i els ecosistemes i optimitzar els recursos naturals i humans, ha de ser apropiat des de la vessant nutricional, segur i saludable, i també culturalment acceptable, accessible, just i econòmicament assequible.
No dic cap bestiesa quan afirmo que el nostre sistema alimentari actual és insostenible, i una de les primeres causes n’és l’efecte perjudicial que té per a la nostra salut. Les persones, com a peces integrants del sistema alimentari, podem i hem de contribuir a la seva transformació amb la introducció de canvis en la nostra manera de comprar, de consumir i de conservar els aliments.
Assolir la sostenibilitat mitjançant els productes de proximitat és la millor manera de pensar en l’endemà. La indústria alimentària, com també la resta d’indústries, s’ha vist directament afectada per la globalització i això ens aboca a enormes desafiaments per al medi ambient i per a la salut de la població. El futur de l’agricultura no s’ha de basar en la maximització de la producció, sinó en produir allò que es necessita en el moment adequat, en el lloc adequat i a un preu assequible.
Optar pels anomenats productes km zero no tan sols suposa la reducció de la petjada de carboni associada al seu consum i, per tant, afavoreix la salut del planeta, sinó que permet, alhora, donar suport als productors locals i promoure el consum d’aliments frescos, nutritius i de qualitat que contribueixen a una dieta saludable.
Els aliments de proximitat s’associen a un menor impacte mediambiental a causa de les baixes emissions associades al seu transport i, habitualment, a una menor utilització d’embalatges amb plàstics vinculada a l’emmagatzematge. Ara bé, no sempre els productes d’origen local són més sostenibles que els aliments importats de llocs llunyans. Abans d’arribar a la nostra taula, els aliments solen passar per diversos mesos de preparació, producció, emmagatzematge i distribució. L’eficiència ecològica d’aquest procés depèn de diversos factors, com la qualitat del sòl, les condicions meteorològiques, la idoneïtat del clima i els mètodes de producció i emmagatzematge. A tall d’exemple, per un consumidor britànic, uns tomàquets conreats al Regne Unit en hivernacles amb calefacció seran menys sostenibles que uns conreats al territori espanyol sense calefacció, tot i que aquests es transportin des de l’estranger. Per tant, els dos principals responsables de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle són els canvis en l’ús del sòl, com pot ser la transformació de boscos en camps o pastures, i els processos agrícoles, que se centren en les emissions de metà dels animals remugants i la producció d’arròs, les emissions dels fertilitzants orgànics o sintètics i la maquinària.
La suma d’aquests dos factors representen més del 80% de la petjada de carboni de la majoria dels aliments, una xifra substancialment superior a la del factor transport, que en la majoria dels aliments representa el 10% de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle (en queden exclosos els aliments que viatgen per aire, en què el transport pot significar més del 90% de la petjada de carboni).
Però parem un moment i sincerem-nos. Tots comprem el relat de l’alimentació sostenible i local. Tots volem contribuir a una millor salut del planeta. Tots apostem per una alimentació saludable. Dit això, però, quants de nosaltres tenim avui a les nostres neveres una pinya originària de Sud-amèrica o un parell o tres d’alvocats del Perú o fins i tot d’Andalusia? En el cas d’aquests darrers, per exemple, tot i que moltes veus es fan ressò dels costos ecològics de l’augment del seu consum i cultiu (segons un estudi de la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria, produir un quilo d’alvocats consumeix gairebé 1.800 litres d’aigua), les dades constaten que a Espanya n’hem assolit tots els rècords de consum. En tan sols deu anys l’estat ha passat de vendre 3.075.105 kg d’alvocats el 2012 a 45.885.295 kg el 2022, una taxa de creixement del 1.392%. On és, doncs, aquí, el nostre compromís amb un sistema alimentari sostenible?
L’agricultura, la ramaderia i el sistema alimentari consumeixen grans quantitats d’aigua, i massa sovint o no en som conscients o simplement tanquem els ulls. Com se sol dir, millor no veure-hi. Però en plena emergència climàtica, amb un greu dèficit d’aigua al nostre país, es fa més necessari que mai no tan sols avançar cap a un correcte ús del reg que no comprometi els recursos hídrics, sinó també prendre veritable consciència del que és i significa consumir de manera sostenible.
