El passat mes de juny l’Agència Internacional de l’Energia (IEA, per les seves sigles en anglès) va publicar el seu informe anual sobre la inversió global del sector energètic, que ens mostra les xifres de l’any 2023 i una primera radiografia de les previsions per l’any 2024. El primer gran fet destacat és que el món ja inverteix gairebé el doble en energies netes que en combustibles fòssils, tot i que amb una disparitat geogràfica molt rellevant. La inversió en combustibles fòssils aquest any se situarà a nivells de l’any 2017, i el pes dels països de l’Orient Mitjà respecte al total augmentarà derivat del fet que la seva inversió en combustibles fòssils segueix augmentant.
Una dada que mostra el ritme frenètic de desplegament renovable és la relativa a la nova potència solar: a escala global, la inversió en potència solar ja supera l’efectuada per tota la resta de les tecnologies combinades, incloent-hi el carbó, petroli, gas natural, eòlica, hidroelèctrica i nuclear. En termes absoluts, durant l’any 2024 es mobilitzaran un total de 500.000 milions de dòlars per desplegar potència solar fotovoltaica. Durant el 2023 cada dòlar invertit en les principals tecnologies renovables, eòlica i solar, va proporcionar 2,5 vegades més energia que un dòlar gastat en les mateixes tecnologies durant la dècada anterior, un senyal clar dels guanys en eficiència derivats de la millora tecnològica.
És ben sabut que la integració d’energies renovables fa necessari reforçar les xarxes elèctriques existents i dotar-se d’una elevada capacitat d’emmagatzematge, i es constata que s’està produint una recuperació progressiva de la inversió en aquestes infraestructures, tot i que serà necessari intensificar-ne el ritme per poder garantir la màxima integració de la potència renovable. L’elevada volatilitat del mercat diari d’electricitat per la nova potència renovable, on és possible veure preus negatius i preus de tres dígits en un mateix dia, fa augmentar encara més les necessitats de reforçar ambdós elements.
Pel que la a la Unió Europea, l’informe constata que la inversió en energies netes ha augmentat com a resposta a la crisi energètica global derivada de la invasió d’Ucraïna, que ha reduït el subministrament energètic des de Rússia. Durant el 2023 la inversió per aquest concepte va ascendir a més de 340.000 milions d’euros, dels quals 100.000 milions van dirigir-se directament al desplegament de potència renovable. Però més enllà de la magnitud en termes absoluts el que és important és que la UE es configura com la regió que té una inversió en energies netes amb relació a la inversió fòssil més elevada: la ràtio és que per 1 euro gastat en combustibles fòssils se’n gasten 10 en energies netes. Dinamarca i Alemanya lideren el desplegament eòlic, mentre que Espanya encapçala el rànquing en nova potència solar. Les xarxes elèctriques de la UE van rebre inversions per valor de més de 60.000 milions d’euros.
Una part molt rellevant de l’augment de la inversió en combustibles fòssils a la UE ve explicada per l’augment de la capacitat de regasificació per tal d’importar gas natural liquat (GNL). Les unitats flotants de regasificació i emmagatzematge han esdevingut una infraestructura fonamental per tal de poder consolidar la transició del gas importat mitjançant gasoducte al gas importat en estat líquid mitjançant vaixells, que requereix un procés per modificar el seu estat. Alemanya, Itàlia, els Països Baixos, Grècia i Finlàndia s’han dotat d’aquestes infraestructures, cosa que ha disparat la capacitat d’importació. D’altra banda, els Estats Units seran responsables del 40% de la nova capacitat d’exportació de GNL que arribarà al mercat al llarg de la segona meitat d’aquesta dècada, consolidant-se com el líder global en aquest àmbit.
Finalment, el gruix de la inversió va venir principalment dels esforços del sector privat: el 48% de la inversió va tenir origen corporatiu i el 15% de les llars, mentre que el 74% de les fonts de finançament es van produir en condicions comercials i la resta amb fons públics.
