La Comissió Europea ha iniciat aquesta setmana un procediment d’infracció contra Espanya per possibles vulneracions del marc normatiu europeu en matèria bancària, de mercat únic i competència. El conflicte sorgeix arran de la decisió del govern espanyol d’intervenir en l’operació de concentració derivada de l’OPA del BBVA sobre el Banc Sabadell, una operació que ja havia estat autoritzada per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) amb determinats compromisos. Això era una possibilitat molt real que ja vam tenir ocasió d’analitzar en aquesta columna d’opinió.
El procediment s’emmarca dins l’article 258 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea que preveu els mecanismes d’actuació de la Comissió quan considera que un Estat membre ha incomplert les seves obligacions derivades del dret de la Unió. En aquest cas, el primer pas ha estat l’enviament d’una carta de requeriment.
En aquesta carta, la guardiana dels tractats argumenta que legislació bancària i de competència nacionals atorguen unes prerrogatives excessives al govern central, que li permeten bloquejar o ajornar fusions bancàries amb una excessiva discrecionalitat. En aquest cas concret, l’executiu espanyol va intervenir per aturar l’OPA del BBVA sobre el Sabadell, malgrat que la CNMC ja havia autoritzat l’operació amb condicions. El resultat ha estat una paralització de la fusió durant un mínim de tres anys —que poden prorrogar-se fins als cinc— i una escalada de la incertesa reguladora.
En particular, la normativa espanyola podria entrar en conflicte amb el Reglament del Mecanisme Únic de Supervisió, la Directiva de Requeriments de Capital, així com amb els articles 49 i 63 del Tractat de Funcionament de la UE, que garanteixen la llibertat d’establiment i la lliure circulació de capitals. La Comissió considera també que aquestes facultats discrecionals podrien interferir amb les competències exclusives del Banc Central Europeu i dels supervisors nacionals dins del marc de la Unió Bancària, i que podrien introduir limitacions no justificades a aquests principis bàsics del mercat interior.
Un cop rebuda la carta, Espanya disposa de dos mesos per respondre i aportar les seves al·legacions. Si la resposta no és considerada satisfactòria, la Comissió pot emetre un dictamen motivat, que constitueix el segon pas formal del procediment. Aquest dictamen estableix amb més detall els punts de dret considerats infringits i dona a l’Estat membre un nou termini per corregir la situació. Si tampoc no es produeix una rectificació en aquest punt, la Comissió pot portar el cas davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). En cas que el Tribunal confirmi l’incompliment, Espanya podria veure’s obligada a modificar la seva normativa o pràctica, i fins i tot a afrontar sancions pecuniàries en cas de persistència.
Aquest episodi convida a una reflexió més general sobre la necessitat de garantir marcs reguladors previsibles i independents, especialment en sectors estratègics com el financer. La seguretat jurídica i la claredat en la distribució de competències són elements clau per generar confiança entre operadors i inversors. La carta de la Comissió no implica, de moment, cap sanció, però sí un advertiment institucional clar. El debat que s’obre pot ser una oportunitat per revisar i, si escau, ajustar el marc normatiu espanyol per reforçar la seguretat jurídica i reduir el risc de decisions percebudes com a discrecionals. I pot contribuir, a la vegada, a reforçar una política de competència més independent i coherent amb els principis del dret europeu.
