La notícia de la destitució de Sam Altman, director executiu d’OpenAI, va agafar a tothom per sorpresa aquest dimecres. Fins i tot a ell: el consell d’administració de l’empresa va votar per sorpresa el seu cessament, que va conèixer per videotrucada tot just minuts abans de que es fes pública la decisió. El propi president del consell estava en contra d’aquesta destitució, però els qui van impulsar el relleu tenien majoria de vots. Microsoft, que des de fa uns mesos és propietària del 49% de les accions, també va assabentar-se per sorpresa del defenestrament i s’hi ha mostrat notablement en contra.
De seguida han aparegut comparacions a la premsa econòmica entre aquesta situació i el que va protagonitzar Steve Jobs a mitjans de la dècada dels vuitanta: líder carismàtic, amb molta exposició pública, que és destituït per sorpresa de l’empresa que ell mateix ha aixecat a través d’una espècie de cop d’estat d’accionistes que sumen majoria de vots al consell. Altman, igual que Jobs, despertava un interès mediàtic notable: des de l’aparició de ChatGPT a finals de l’any passat, tots els focus estaven a sobre la seva figura com a líder visible de la carrera de la intel·ligència artificial.
Per entendre les raons d’aquest daltabaix, cal recordar el context. El passat mes de Març, Elon Musk juntament amb mil altres signants de relativa autoritat moral en l’àmbit de la intel·ligència artificial signaven una carta demanant aturar temporalment el desenvolupament públic d’aquestes tecnologies i prendre’s uns mesos per debatre, entendre i mitigar les complexitats ètiques i de seguretat vinculades a un desenvolupament excessivament ràpid d’aquestes tecnologies. La veu d’Elon Musk sobre la qüestió té una rellevància especial, no només per la seva gran capacitat mediàtica sinó perquè el propi Musk va ser un dels impulsors d’aquesta empresa, aportant-hi 50 milions d’euros el 2015, durant la seva fundació, i va seguir vinculat a l’empresa fins que en va marxar el 2018. Sam Altman ja estava al capdavant juntament amb Musk l’any 2015. El mateix mes de Març de 2023, el propi Altman va admetre a una entrevista que ‘tenien una certa por’ en constatar les enormes capacitats del software que havien desenvolupat, fins al punt que a ells mateixos els havien sorprès. La visible falta de control sobre les capacitats de GPT i les seves ramificacions socials van provocar ja llavors una petita tempesta a Silicon Valley.
Així les coses, la hipòtesi més estesa sobre la caiguda d’Altman és la divisió del consell d’administració en relació a una estratègia orientada al lideratge en IA a qualsevol preu, prioritzant un desenvolupament àgil i una iteració ràpida de les capacitats de GPT, en contraposició amb una visió més relaxada que posés el focus en minimitzar riscos, evitar problemes legals i ètics i apuntalar qualsevol nova funcionalitat abans de fer-la pública.
Una altra de les qüestions de fons que envolten aquesta misteriosa caiguda és la pròpia naturalesa d’OpenAI. El propi nom d’aquesta organització té connotacions de codi lliure (Open Source, en anglès) i, de fet, el seu propòsit inicial era el de ser una mena de fundació que fes recerca bàsica sobre intel·ligència artificial per posteriorment alliberar-la per al domini públic, de tal manera que qualsevol empresa o individu pogués aprofitar aquests progressos. La compra del 49% de les accions per part de Microsoft i les posteriors integracions profundes als seus productes – Windows, Office i el buscador Bing – trenquen amb aquesta visió i col·loquen OpenAI a l’esfera de les altres tecnològiques de Silicon Valley, amb un clar ànim de lucre i opacitat en el codi que impulsa el seu software.
Les tensions de governança corporativa estan habitualment presents a qualsevol projecte que tingui un creixement exponencial. Si aquest projecte ha passat del desconeixement absolut a acaparar tota l’atenció mediàtica de l’univers tecnològic en tan sols uns mesos, és comprensible que les pressions siguin extremes. Si no apareixen més sorpreses, aquest moviment implicarà una petita victòria dels defensors d’incrementar la cautela en el desplegament de la intel·ligència artificial, un plantejament que tindrà implicacions tangibles a tota la indústria del software els propers mesos.
