En els darrers mesos s’ha posat molt d’èmfasi en el risc real de tensions del subministrament energètic europeu per l’hivern 2022-2023 com a conseqüència de les reduccions constants dels fluxos de gas provinents de Rússia i l’escalada de preus per la injustificada invasió d’Ucraïna. Tot i així, diverses institucions han anat advertint que els riscos poden ser encara més grans de cara a l’hivern 2023-2024. El passat dijous l’Agència Internacional de l’Energia (IEA) va publicar un document titulat ‘Mai és massa tard per preparar-se pel proper hivern: el balanç de gas a Europa pel 2023-2024’ on analitzava aquesta situació i els diversos elements que poden fer perillar encara més el subministrament l’hivern que ve.
El procés per emmagatzemar gas a les reserves subterrànies europees s’ha beneficiat de dos factors que amb molta probabilitat no es repetiran al llarg del 2023: els fluxos parcials dels gasoductes russos i les menors importacions de la Xina per la seva desacceleració econòmica i menor demanda causades pels estrictes confinaments imposats en el marc de la seva política de COVID zero.
Aquesta preocupació també va ser posada de manifest per la Comissió Europea al document publicat a finals de juliol que portava per títol ‘Estalviar gas per a un hivern segur’ , on proposava la reducció voluntària del consum per contrarestar possibles tensions, cosa que sembla que s’ha produït, tot i que de manera heterogènia. La demanda fins el mes d’octubre de 2022 s’ha aconseguit reduir al voltant d’un 10% si es compara amb la de l’any anterior, principalment per un menor consum de les llars i del sector industrial, tot i que s’estimen guanys en eficiència i un reajustament dels patrons de consum pels elevats preus. Lamentablement, això també inclou certa destrucció de demanda que es tradueix en el cessament de l’activitat d’algunes indústries intensives en el consum d’energia. Les simulacions dutes a terme indicaven que una disrupció total del subministrament rus hauria dificultat enormement omplir les reserves per aquest hivern. Els mercats internacionals de gas seguiran sotmesos a una forta tensió al llarg del 2023 i això dificultarà omplir-les de cara al proper hivern.
Hem de tenir en compte que la Unió Europea és el major importador de gas del món, i les xifres de preus i quantitats son d’una magnitud important. L’estat actual de les reserves de gas a Europa és certament bo, ja que es situen cinc punts per sobre de la mitjana dels darrers anys, però no hem d’obviar que s’ha fet a un preu molt alt. El mínim anual es va registrar a mitjans de març, quan es van situar al voltant de 283 TWh, el 25% de la capacitat disponible. Actualment es troben per sobre del 95%, amb un total de 1.063 TWh. Això vol dir que en poc més de set mesos hem omplert les reserves amb prop de 780 TWh de gas. Si assumim un preu del gas mitjà pel 2022 de 130€/MWh, això implica que els europeus ens hem gastat més de 100.000 milions d’euros en omplir les nostres reserves de gas subterrànies, i el seu valor al preu de mercat actual és d’uns 120.000 milions, equivalent al 50% del PIB de Catalunya.
La reducció de les importacions per gasoductes provinents de Rússia ha estat parcialment compensada amb l’augment de les entregues dels gasoductes de Noruega i l’Azerbaidjan, però el gruix de la compensació s’ha produït a través d’un augment molt important de gas natural liquat (LNG), especialment dels Estats Units. La recuperació de la demanda de gas per part de la Xina farà que augmentin les seves importacions de LNG, i aquestes podrien rivalitzar amb la demanda de la UE, mentre que es preveu un augment limitat i insuficient de l’oferta global de LNG per cobrir la recuperació de la demanda xinesa i la plena substitució de les importacions europees per gasoducte rus. La IEA estima que aquesta bretxa entre oferta i demanda pot representar aproximadament la meitat de les necessitats de gas per omplir les reserves europees de cara a l’hivern 2023-2024.
És per això que ara més que mai cal accelerar la descarbonització de l’economia per tal de minimitzar la dependència dels combustibles fòssils sotmesos a un context geopolític inestable i sobre el que només podem exercir un control molt marginal. Cal preparar-se pel proper hivern i per tots els que vindran.
