Enguany, Microsoft ha anunciat que acomiadaria un 3% de la seva plantilla. Una part significativa d’aquests treballadors fan feines de programació i de gestió d’equips. Aquestes retallades, que no són pas aïllades en les grans empreses americanes, han fet saltar les alarmes entre els sectors pessimistes respecte a la intel·ligència artificial. De fet, als Estats Units, els graduats universitaris, que històricament havien tingut un atur inferior a la resta de la població, veuen com des de finals de la pandèmia el patró s’ha revertit i ara tenen més dificultats per trobar feina que els treballadors sense títols superiors. Tot plegat fa pensar que la causa darrere d’aquests moviments podria ser l’adopció progressiva de les tecnologies d’intel·ligència artificial en les empreses, que ja no necessiten tants treballadors per fer les tasques productives.
Contra el pànic, val a dir que no hi ha cap indici concret que faci pensar que les complicacions laborals esmentades siguin causades per la intel·ligència artificial. Podrien respondre a altres canvis econòmics o senzillament a ajustaments graduals de l’economia. Cal destacar que la robustesa del mercat laboral és una sorpresa per als mateixos desenvolupadors dels models d’intel·ligència artificial. En Sam Altman, director general de l’empresa propietària de ChatGPT, ha expressat en públic el seu astorament. La percepció a Silicon Valley era que un cop arribessin els models capacitats tan extraordinàries com les que tenen avui en dia, les empreses acomiadarien gran part dels seus treballadors i l’atur es dispararia. De fet, aquesta por era el principal motor a favor d’establir una renda mínima garantida a fi de compensar totes aquelles persones que haurien deixat de treballar. Vist com l’apocalipsi costa que arribi, aquestes propostes perden força. Però, en canvi, ara que coneixem millor com funciona la intel·ligència artificial podem explorar-ne les oportunitats.
Una de les més prometedores és en el camp de la medicina. Els últims resultats indiquen que els models oberts al públic, com ara ChatGPT, ja poden, a hores d’ara, diagnosticar igual o millor que els metges amb una mitjana d’11 anys d’experiència. Això és una oportunitat d’or per transformar el sistema de salut, que representa un 38% del pressupost de la Generalitat. Ara mateix ja tenim muntat un sistema a distància a través de La Meva Salut, on pots enviar missatges i fotografies al metge, sense haver d’anar presencialment al CAP. Sense necessitat de grans inversions, moltes d’aquestes tasques les podria fer ara mateix un model d’intel·ligència artificial, alliberant un grapat d’hores als metges que podrien dedicar a fer tasques de més valor afegit. Arribats a una situació d’alta integració d’aquests sistemes i l’atenció al pacient, si ja no calguessin tants professionals de la salut, potser podríem, fins i tot, reduir la demanda de metges hostils a la llengua catalana que tanta controvèrsia han causat durant els darrers anys.
Pel que fa a altres sectors, n’hi ha molts que se’n podrien beneficiar. Per exemple, és ben sabut que el nostre sistema judicial és dels més lents del món i que es troba inundat en un oceà de paperassa. Per als jutges i per als lletrats, els models d’intel·ligència artificial poden accelerar la gestió documental. Per als usuaris del sistema, aquesta tecnologia permet un millor accés a la informació sobre els procediments, sobre els seus drets i accedir directament al contingut de les lleis vigents. Aquests models, és clar, cometen errors, però la qüestió important és com pot ser de gran el salt qualitatiu de passar de tenir una justícia inaccessible i lenta a una de més dinàmica.
Costa pensar en un àmbit governamental que no pugui aprofitar els nous models. En educació, els alumnes podrien beneficiar-se d’un ensenyament més individualitzat. En la gestió de tràmits, es pot facilitar la informació i el coneixement sobre els procediments al ciutadà. Al cap i a la fi, el que és fonamental d’interioritzar és que la intel·ligència artificial és una tecnologia baratíssima per a l’usuari, en comparació a les grans inversions a les quals està acostumada l’administració. Fins i tot el més petit interès a aprofitar-la pot suposar uns alts rendiments. Al cap i a la fi, es tracta que millorin els serveis públics i l’atenció ciutadana.
