Catalunya ha registrat un augment del PIB del 5,5% l’any 2022 i, segons l’Idescat, hauria recuperat el nivell d’activitat que tenia abans de la Covid (finals de 2019). Aquesta ha estat una crisi pandèmica amb característiques molt diferents a les d’una crisi financera o immobiliària com la de 2008. La crisi pandèmica és més intensa però també més curta perquè no s’han acumulat desequilibris macroeconòmics previs (excés de crèdit, bombolla immobiliària o pèrdua de competitivitat). La caiguda de l’activitat que es va produir el 2020 (-11,7%) va ser el resultat de la suma d’un xoc de demanda (per la impossibilitat de consumir) i d’un xoc d’oferta (per la impossibilitat de produir). Hem trigat dos anys en recuperar-nos gràcies a un creixement del PIB del 5,8% el 2021 i 5,5% el 2022. La majoria de països europeus van trigar un any per la menor dependència del sector turístic.
La resiliència mostrada per l’economia catalana en el darrer any ha estat un factor molt positiu que ha augmentat el nostre nivell d’optimisme. Malgrat la forta pujada dels preus, les empreses han continuat creant ocupació i han recuperat els plans d’inversions que tenien aturats, les administracions públiques han contractat personal, i les famílies han augmentat el consum (en part gràcies a l’estalvi acumulat). La intensa recuperació del turisme ha estat un factor d’impuls fonamental, com també ho ha estat el creixement de les exportacions de béns que demostra la competitivitat del sector industrial català.
Però el procés de recuperació de l’activitat ha anat de més a menys al llarg de l’any i ja en la segona part de 2022 hem vist com el creixement del PIB i l’ocupació es frenava. Els indicadors avançats assenyalen que aquest procés d’alentiment de l’economia continuarà en el primer trimestre de 2023. Segons les previsions que fa el Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra juntament amb l’equip d’AQR de la UB, el creixement previst del PIB aquest trimestre serà pràcticament nul (0,1%). En un context d’inflació elevada, salaris continguts i tipus d’interès a l’alça, el consum i la inversió perdran vigor. Aquestes previsions són coherents amb els resultats de l’Enquesta de Clima que responen més de 3.000 empreses catalanes i que apunten a una caiguda de les expectatives sobre la marxa dels negocis en el primer trimestre d’aquest any.
Per al conjunt de l’any 2023, la Cambra preveu un increment del PIB de l’1,8%. Per als que veuen el got mig ple, les previsions econòmiques són avui millor del que ho eren fa sis mesos. Per als que veuen el got mig buit, el creixement de 2023 serà una tercera part del registrat l’any passat.
Avui domina clarament la visió optimista però cal no oblidar que existeix un risc important: que la inflació s’estabilitzi en nivells elevats, fet que obligaria a mantenir els tipus d’interès alts durant més temps del previst. La inflació subjacent serà més alta que inflació general aquest any mentre perdurin els efectes volàtils (energia i alimentació), però a mitjà termini haurien d’estabilitzar-seen nivells similars, i aquest nivell podria estar entre el 3%-4% a la zona euro (lluny de l’objectiu del 2%). Això portaria a situar els tipus d’interès nominals al voltant d’aquest nivell.
La dada d’inflació de gener ha estat una mala notícia. Si fins al desembre es venia produint una baixada de la inflació general, al gener s’ha invertit la tendència (passant del 5,2% al 5,3% a Catalunya). Malgrat la contribució negativa dels preus energètics i que l’increment dels preus de l’alimentació s’alenteix, en altres components la inflació augmenta (roba, comunicacions, transport, begudes, restaurants i hotels…), ja sigui com a resultat del trasllat d’increment de costos a preus finals o com a estratègia per recuperar els marges perduts durant la pandèmia. Les expectatives dels empresaris en l’Enquesta de Clima ja apuntaven a un augment dels preus de vendaper al primer trimestre de 2023. Aquest és un senyal preocupant, atès que de mantenir-se la tendència, l’augment dels preus podria ser més persistent de l’esperat i la pujada de tipus d’interès més agressiva, amb un impacte negatiu sobre l’activitat i l’ocupació. De confirmar-se aquest risc, les previsions es posarien en quarantena i el nivell d’optimisme baixarà.
