El passat 29 de novembre l’Institut Nacional d’Estadística va publicar la xifra avançada de l’índex de preus al consum pel mes de novembre, cosa que implica que ja coneixem la inflació provisional durant aquest mes. La xifra definitiva pot variar una mica, però no s’allunyarà de la ja coneguda. Més enllà de les bones perspectives que ens indiquen una forta moderació en el creixement dels preus, la publicació d’aquesta dada fa que ja coneguem la inflació dels darrers dotze mesos que servirà per revaloritzar les pensions, de conformitat amb la reforma duta a terme a finals de l’any passat. La mitjana de la inflació interanual entre el desembre de 2021 i el novembre de 2022 s’ha situat finalment en el 8,46%. La xifra és millor del que apuntaven algunes previsions (que situaven la mitjana al voltant del 8,8%) perquè la inflació de l’octubre i novembre es preveia propera al 9%, però finalment s’ha situat en el 7,3% i el 6,8%, respectivament.
Segons dades de la Seguretat Social, la nòmina de les pensions pel mes de novembre s’ha situat en 10.913 milions d’euros, uns 168 milions superior a la del mes de gener d’aquest any. El creixement mensual de la nòmina de les pensions és atribuïble a dos grans factors: l’entrada de nous pensionistes al sistema i el fet que els nous pensionistes tenen, de mitjana, pensions més elevades (efecte substitució). Per contextualitzar les magnituds: enguany, les entrades netes al sistema han estat de 53.200 pensionistes, mentre que la pensió contributiva mitjana (no només jubilació, també incapacitat, viudetat i orfandat) al gener era de 1.083 euros al mes, i al novembre ja és de 1.094 euros. En el cas específic de la pensió contributiva de jubilació, aquesta ja ascendeix als 1.259 euros mensuals. Només per aquests dos efectes, la nòmina de les pensions creix uns 17 milions d’euros cada mes, i al mes de desembre es situarà al voltant dels 10.930 milions d’euros.
La revalorització amb la inflació implicarà que la nòmina mensual de les pensions del mes de desembre, a part del creixement pels dos factors esmentats anteriorment, creixi un 8,46%. Això la situarà al voltant dels 11.875 milions d’euros, i constituirà un augment de despesa estructural pel sistema a partir del moment que es produeixi. Si tenim en compte que la Seguretat Social ha d’abonar un total de catorze nòmines de pensions (dotze ordinàries i dues extraordinàries), això suposarà consolidar un augment de la despesa de prop de 13.000 milions d’euros anuals. L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) ja va advertir fa mesos que cada punt d’inflació tindria un cost fiscal anual en termes de revalorització de pensions d’uns 1.500 milions d’euros anuals, i així ha estat.
El Govern espanyol sembla disposat a mantenir la magnitud de la revalorització i assumir-la íntegrament, fent cas omís a les propostes i recomanacions del Banc d’Espanya i l’AIReF sobre la necessitat de mantenir la prudència fiscal, no aprofitar els ingressos extraordinaris per consolidar augments de despesa estructurals i dur a terme una revalorització esglaonada basada a mantenir el poder adquisitiu de les pensions més baixes, però integrant al pacte de rendes les pensions mitjanes i les més elevades. És evident que en matèria de pensions cap govern sembla disposat a afrontar la realitat material, demogràfica i econòmica per les clares repercussions electorals que això pot suposar, i en molts casos les mesures plantejades es limiten a tímides reformes que no afronten de manera estructural la delicada situació del sistema.
