La irrupció imprevista de la intel·ligència artificial generativa ha suscitat un debat explosiu. Si bé les aplicacions escrites d’aquest paradigma -com el famós xat conversacional ChatGPT- ja havien causat inquietuds ètiques, l’aplicació dels models als formats d’imatges i vídeos ha fet aflorar un gran nerviosisme. Fa unes setmanes ens divertíem amb una imatge viral a les xarxes socials del Papa Francesc abrigat amb una jaqueta sorprenentment moderna en comparació amb el seu estil de vestir habitual, una imatge generada per un model d’intel·ligència artificial que tan sols responia a una petició escrita de poques paraules. Amb una frase senzilla com “voldria una imatge de Vladímir Putin a un comiat de solter” es retornen escenes totalment versemblants i inèdites. És evident que cal debatre sobre les ramificacions ètiques d’aquestes possibilitats, sense oblidar que socialment ja convivíem amb el risc de ser enganyats per imatges editades, vídeos oportunistes i missatges falsos des de fa dècades o segles, si bé fins ara el procés per arribar a generar-los era una mica més elaborat.
La resposta acadèmica més rellevant va ser una carta publicada a diversos mitjans de premsa escrita amb signants com Elon Musk o Steve Wozniak (cofundador d’Apple) on es demanava un gran acord global per pausar temporalment el desenvolupament d’aquestes tecnologies fins que s’haguessin analitzat les ramificacions sociològiques i acordat els mecanismes per minimitzar-ne l’impacte negatiu en forma d’enganys, fraus i fins i tot risc de desbordament del sistema cap a actituds no sol·licitades. Paradoxalment fa uns dies transcendia que el signant més rellevant d’aquesta carta, Elon Musk, està immers en el desenvolupament d’un projecte d’intel·ligència artificial que no sembla tenir intenció de pausar.
La resposta política tampoc s’ha fet esperar. El primer govern a tirar pel dret va ser el gabinet de Meloni a Itàlia, que va prohibir l’accés a ChatGPT des de les xarxes del país. Seguidament, alts càrrecs de França i Alemanya van confessar estar estudiant una prohibició d’ús d’aquest programa, mentre que Espanya sembla voler-ho abordar per la porta del darrere tot obrint una investigació de l’agència espanyola de protecció de dades amb una possible sanció.
És convenient prohibir aquests mecanismes? No podem perdre de vista dues constatacions. La primera, que al món online no existeix tal cosa com la prohibició regional o nacional: Internet és una xarxa global i existeixen mecanismes sobradament coneguts i molt senzills d’utilitzar, com les xarxes VPN, per saltar-se les restriccions de qualsevol país i accedir igualment al contingut. La segona, que la intel·ligència artificial generativa és un paradigma tecnològic que va més enllà d’una eina o empresa concreta: es pot restringir l’accés a una eina com ChatGPT però en pot aparèixer una de nova cada dia, cada hora o cada minut, la qual cosa impossibilita de facto que l’estat es dediqui a restringir-les totes elles al ritme que apareixen.
Un cop assumit que és factualment inviable restringir l’accés a aquestes eines, cal plantejar-nos quina és la posició geopolítica que ens convé adoptar. Europa acumula tres dècades de perdre trens molt rellevants a la història recent del progrés tecnològic: no va tenir un paper decisiu en el desplegament d’Internet ni al boom de les tecnològiques del 2000, va renunciar a tenir una posició rellevant en la indústria de la fabricació de xips als Estats Units (Intel), Corea i Taiwan (TSMC) tot i que la major part de maquinària per a tal finalitat es desenvolupa i produeix a Països Baixos, va perdre el gegant de telefonia mòbil Nokia en un episodi de gestió vergonyosa i no sembla capaç d’adaptar la seva gran indústria automobilística al repte de l’electrificació a una velocitat competitiva respecte a la de la Xina i els Estats Units. No sembla bona idea continuar perdent trens tecnològics a canvi d’un purisme sociològic mal entès, especialment si el mur d’aquest purisme és tan fàcil de creuar com descarregar una aplicació gratuïta de VPN.
