Els darrers dies s’ha conegut una nova OPA sobre Naturgy, la antiga Gas Natural i una de les principals empreses de l’Ibex: l’empresa emiratí Taqa sorprenia als mercats ofertant per una part significativa del capital de la gasística espanyola. Aquesta operació no es tracta d’una OPA en positiu, apreciant-ne el potencial de creixement, la solidesa del seu pla estratègic o la projecció futura de l’empresa, sinó tot el contrari: tot just el passat vuit d’abril la Comissió Nacional dels Mercats de Valors feia saltar les alarmes al demanar públicament a Naturgy que “prengués mesures urgents” per augmentar la seva liquiditat, davant dels evidents problemes financers pels que surfeja i que s’han anat agreujant les darreres setmanes. Així les coses, sembla més plausible llegir la maniobra de Taqa com una manera d’aprofitar les hores baixes de Naturgy per fer una oferta agressiva i fer-se amb un bon tros del pastís a preu de saldo.
L’aventura de Naturgy ha coincidit temporalment amb la celebració, també fa uns dies, del centenari de Telefonica. Ha estat el clima propici perquè es tornés a parlar de com l’acció de la principal ‘teleco’ espanyola ha passat de costar més de 26 euros l’any 2000 fins als actuals 4 euros, una xifra valoració extraordinàriament pobre considerant que en plena gran recessió de 2008 el seu valor encara era superior als 14 euros. Els inversors que van entrar a Telefonica a principis de segle han vist com s’esvaïa el 85% de la seva inversió, una davallada pròpia d’un projecte fallit. Talment com ha passat amb Naturgy, la greu degradació del valor de Telefonica va fer que inversors d’Aràbia Saudí oloréssin sang i s’apuntessin a una pseudo-OPA oportunista, fent-se amb una porció significativa de l’accionariat a preu de saldo. Són, doncs, dos desembarcaments d’Orient Mitjà a dues empreses de l’Ibex 35 en tan sols cinc mesos de diferència, i en ambdós casos com a reacció a un progressiu esfondrament del seu valor. Tant Telefonica com Naturgy han decepcionat als inversors per la manca de visió estratègica i de capacitat de competir en els seus sectors: Telefonica basava el seu avantatge competitiu en la manca de liberalització de la xarxa de telecomunicacions espanyola, i des que es va produir l’obertura d’aquest sector i s’hi va incorporar competència, ha anat perdent quota de mercat fins a quedar actualment desactivada davant del poder de la nova MásOrange, fruit de la fusió d’Orange i MasMóvil que aglutina també marques com Jazztel i Yoigo. Naturgy no ha sabut reinventar-se per fer front a la transició energètica, com sí han fet altres operadors com Iberdrola, i manté un negoci anacrònic en plena desgasificació industrial i domèstica – a partir de 2030 tots els edificis residencials d’obra nova hauran d’incorporar per llei aerotèrmia en lloc de calderes de gas.
A aquests esdeveniments s’hi suma la muntanya russa de Grifols al llarg d’aquest 2024, any en el que acumula una caiguda del -46% del seu valor concentrada en els menys de quatre mesos que han transcorregut. Les causes són ben conegudes: el fons baixista Gotham va acusar a l’empresa de mala praxis comptable, i a dia d’avui la situació d’aquest enfrontament ha derivat en una tèbia assumpció de responsabilitat per part de Grífols, que ha confessat que podia haver gestionat millor la interacció entre la societat i el ‘holding’ familiar, i que la comunicació sobre aquestes dependències creuades no havia estat exemplar.
Resulta decebedor que l’índex conformat per les 35 empreses de referència del país, un club selecte, acumuli tantes incidències i males decisions estratègiques. És el segon any consecutiu que hi ha tempesta al voltant de l’Ibex: 2023 va destacar per la polèmica entorn de Ferrovial, que va plantejar moure la seu social fora del país per millorar el clima inversor. La degradació de les grans empreses espanyoles és una mala notícia que requereix una reflexió: sigui la inseguretat jurídica, sigui la manca d’una proposta de valor sòlida en empreses que eren històricament monopolis estatals o sigui el baix nivell de l’alta direcció, una economia forta necessita grans empreses fortes.
