Tanquem un 2024 que probablement d’aquí a uns anys, en retrospectiva, sentirem com una espècie de 1995. Internet va ser inventat molt abans de 1995, i la majoria d’avenços tecnològics (el navegador web, el llenguatge HTML, el protocol de connexió HTTP, la World Wide Web) ja existien uns anys abans. Però el 1995 van confluïr els factors tecnològics i socials que van portar a fer que, a l’imaginari col·lectiu, aquell fos l’any d’Internet – el moment en el qual es va prendre consciència social del punt d’inflexió que suposava, de totes les oportunitats que s’obrien i de com marcaria un abans i un després en l’àmbit professional i personal. Talment com aquella situació, vam entrar al 2024 amb una IA ja madura, amb els principals ‘players’ com OpenIA o Grok en un punt de desenvolupament ja avançat, però així i tot enguany hem viscut una conjunció de fenòmens socials i aplicacions tecnològiques que fa que precisament ara situem, previsiblement, el punt d’inflexió on es pren consciència de tot el que implica el desplegament massiu de la intel·ligència artificial.
Davant d’aquesta sensació col·lectiva de moment de canvi, cada organització i cada entitat política adopta la seva estratègia. La majoria desitgen prendre un paper protagonista: impulsar el desenvolupament de la intel·ligència artificial – en l’àmbit empresarial, creant eines pròpies que aportin un avantatge competitiu que els altres competidors del mateix sector no poden disposar; a escala geopolítica, comptant amb empreses líders en aquest àmbit que empenyin l’estat de la qüestió cap a nous horitzons i que siguin utilitzades arreu del món. Estats Units ha reeixit, evidentment, en aquesta carrera: no només compta amb empreses líders en desenvolupament algorísmic i de software de la IA, com OpenAI, Microsoft (amb el seu Copilot), X (amb Grok) o Adobe, sinó també anant un pas més amunt de la cadena de valor. Nvidia ostenta l’indiscutible lideratge en microxips per a l’entrenament i processament de peticions de la IA, una posició que alhora apropa els Estats Units al desenvolupament ràpid i cost-efectiu dels enormes centres de dades que necessita aquesta tecnologia per escalar cap a la disponibilitat massiva.
Àsia no ha gaudit, en aquest cas, d’una posició tan avantatjosa. Xina depèn de comprar els xips d’Nvidia per poder fer un entrenament massiu dels seus algorismes i alhora construir infraestructures escalables, capaces d’atendre el nivell de peticions d’un mercat d’usuaris potencials de tal magnitud. En aquest cas, doncs, estem davant d’una postura d’adopció més que no pas d’impuls de la tecnologia, si bé compten amb models algorísmics (els anomenats LLMs o Large Language Models) d’una certa sofisticació – per exemple, el diari Wall Street Journal afirmava la setmana passada que la start-up xinesa DeepSeek era un dels grans icebergs tecnològics de l’any, amb un risc de ser menystinguda pel fet de dependre de microxips occidentals, però rere la qual s’amaga una excel·lència algorísmica prometedora.
Arribem a Europa. El nostre continent no va començar l’any amb bon peu, amb els incessants rumors i declaracions polítiques provinents de Brussel·les sobre com s’impulsaria una bateria de limitacions reguladores orientades a garantir que no es pugui fer un mal ús de la IA, i que tots els casos on s’aplica aquesta tecnologia compleixin uns determinats paràmetres ètics i de transparència cap als usuaris. Les primeres regulacions europees adoptades en aquesta línia ja van generar polseguera: l’actualització anual del popularíssim iPhone va comptar enguany, per primera vegada a la història, amb una duplicitat de models: l’iPhone 16 (World) és el mateix dispositiu per quasi totes les geografies mundials i té la gran novetat d’Apple Intelligence, la visió californiana de com la IA pot ajudar-nos a editar fotos, a redactar e-mails, a digerir d’una ullada la multitud de notificacions que tenim acumulades després d’una estona de desatendre el telèfon. Amb una excepció: Europa, on disposem de la variant anomenada iPhone 16 (EU), fonamentalment la mateixa versió que l’anterior però amb una sèrie de funcionalitats desactivades de fàbrica, notablement totes les que tenen a veure amb Apple Intelligence. A Europa es popularitza, així, el contraban: pàgines web on importar discretament iPhones en versió global des d’Àsia o Estats Units, passarel·les VPN des d’on accedir a pàgines web estrangeres saltant-se les muralles nacionals… uns plantejaments que fins ara havien estat més propis de les autocràcies amb temptacions de limitar el lliure accés a la informació.
Sembla que el 2025 els europeus donarem una volta més al plantejament de limitar la IA i passarem a multar-ne determinats usos. Una de les darreres notícies de l’any és la creació de la flamant Agència Espanyola de Supervisió de la Intel·ligència Artificial (AESIA), que transposa la directiva europea per la qual els estats membres disposaran d’agències amb competències per revisar i multar tots els usos que no encaixin amb el previst pels euròcrates. Però per multar la intel·ligència artificial cal primer disposar d’intel·ligència artificial, i l’excés de zel regulador està foragitant qualsevol mena de participació europea en res que pugui ser remotament controvertit en aquest àmbit. Tot apunta que perdrem aquest tren de forma sorollosa i maldestre, i se seguiran popularitzant a casa nostra les importacions de dispositius ‘no capats’ provinents d’altres geografies, els VPNs i tot allò que fins ara observàvem fer a la Xina comunista, però que ells paradoxalment ja no fan
