Les recents fallides dels bancs dels EUA, el Silicon Valley Bank, el Signature Bank i el Silvergate Bank, així com el deteriorament financer de Credit Suisse, obren el debat sobre la possibilitat d’endinsar-nos en una nova crisi financera. No obstant això, per prendre part en aquest debat és imprescindible ordenar les idees prèviament.
En primer lloc, hem de tenir en compte que la crisi del 2008 va venir motivada per la presa de decisions equivocades en les polítiques inversores de les entitats financeres, de manera generalitzada, sense que puguem atribuir l’origen de la crisi a cap entitat en particular. Els tres bancs en fallida dels EUA han dut a terme, igual que aleshores, polítiques d’inversió arriscades, però no podem dir, ni molt menys, que les mateixes hagin estat preses per la resta de la banca de manera generalitzada, sent el resultat de decisions individuals. Per exemple, en el cas del Silicon Valley Bank, l’elevada concentració de risc en bons i obligacions, en un entorn alcista dels tipus d’interès, va ocasionar una caiguda del valor de mercat d’aquestes carteres. D’altra banda, la retirada de dipòsits dels seus clients, especialment pimes tecnològiques, per fer front a les seves despeses corrents, en alguns casos, i pels rumors sobre el deteriorament de la solvència del banc, en altres, va acabar sent determinant.
En segon lloc, la crisi del 2008 va donar-nos una gran lliçó de com s’hauria d’actuar en endavant, de manera que, tant la Reserva Federal dels EUA com el Banc Central Europeu van imposar exigències de solvència a la banca molt més dures que fins a aquell moment. Això ens permet concloure que, actualment, ens trobem davant d’un sistema financer molt més sòlid i capaç d’afrontar dificultats impensables fa 15 anys.
En tercer lloc, no podem confondre el succeït en els tres bancs estatunidencs amb la situació de Credit Suisse. El banc helvètic porta donant senyals de dificultats financeres des de fa molt de temps, de manera que les entitats financeres europees han tingut temps de reduir les seves exposicions de risc d’una manera ordenada. Sense anar més lluny, el 2022 Credit Suisse va haver d’afrontar una ampliació de capital de 4.000 milions d’euros aproximadament, dels quals 1.500 milions van ser aportats pel Banc Nacional Saudí, convertint-se en el seu principal accionista amb un 9,9%, el mateix que fa uns dies va denegar més assistència financera al banc suís. A més a més, Credit Suisse ha estat notícia els darrers anys per altres escàndols que transcendeixen el món de les finances, havent de remodelar, en més d’una ocasió, la seva cúpula directiva. Davant d’aquests antecedents, és ben segur que la banca europea ha tingut temps de rebaixar les exposicions en el banc helvètic. Per aquesta raó, se’ns fa difícil pensar que, actualment, algun banc europeu estigui excessivament exposat, si no més aviat al contrari, seria més probable que el risc estigués repartit en petites proporcions entre les diferents entitats, cosa que minimitzaria l’impacte en el pitjor dels escenaris possibles.
També és cert que, si quelcom ha de preocupar la banca europea, és el Credit Suisse, amb qui les relacions comercials són molt més voluminoses que no pas amb els tres bancs dels EUA. I per aquesta raó, el BCE ha instat als bancs a revisar les posicions de risc en el banc helvètic, sense que això sigui cap símptoma d’alarma, sinó més aviat de prudència. D’altra banda, cal destacar el suport traslladat pel Banc Nacional de Suïssa, que es materialitzaria a partir d’una línia de crèdits de 50.000 milions d’euros. El govern suís aposta també per una possible fusió amb UBS, el primer banc de Suïssa i principal competidor de Credit Suisse, tot i que ambdues entitats han mostrat la seva disconformitat a una fusió forçosa.
Quant als tres bancs recentment caiguts dels EUA, tenen una dimensió relativa, de manera que també hem descartat l’efecte arrossegament i en cadena sobre el sistema financer dels Estats Units.
Com podem veure, són diverses les raons que ens porten a donar un missatge de tranquil·litat enmig de tanta confusió. És cert que els mercats borsaris han reaccionat a la baixa, entre els quals es troba la borsa espanyola, però aquesta reacció era d’esperar, i segurament es trigaran setmanes fins que la confiança es torni a instaurar en els mercats.
