La crisi immobiliària xinesa ha fet un nou gir els darrers dies amb la presentació de concurs de creditors per part del gegant immobiliari Evergrande i l’impagament del deute del també gegant Country Garden, que té deutes superiors als 200.000 milions de dòlars. Està pendent de lliurar, segons una estimació, gairebé un milió d’apartaments a centenars de ciutats de la Xina; tot i això, el preu de les seves accions ha caigut per sota d’1 dòlar a la borsa de Hong Kong en anunciar que espera reportar pèrdues de 7.600 milions de dòlars en els primers sis mesos de l’any.
Amb aquests esdeveniments, el número de constructores xineses que han fet fallida des que va iniciar la tendència baixista al país ja ascendeix al 40%. Si bé aquesta situació no és nova – fa més de dos anys que la degradació d’aquest sector preocupa –, l’acumulació de mals indicadors inquieta cada vegada més als mercats internacionals ateses les enormes dimensions del mercat immobiliari xinès i l’alt risc de contagi global que pot desencadenar un trencament desordenat de la conjuntura econòmica asiàtica.
El rerefons d’aquesta crisi és la continuada caiguda dels preus de les propietats, a un ritme del 2,5% mensual, i l’espectacular descens del volum de vendes d’habitatges nous, d’un 30% interanual. Aquesta situació és una conseqüència de problemes més greus: la pèrdua de poder adquisitiu de la classe mitjana xinesa, el creixement de l’atur i la baixa demanda interna acompanyada d’un context exportador que encara està lluny de recuperar els nivells pre-pandèmia. De fet, les exportacions xineses acumulen una caiguda del 14,5% interanual el Juliol, i del 12,4% el Juny – per tant, s’està revertint part de la recuperació post-Covid. Les importacions han caigut un 7,6% en els mesos acumulats de 2023, despertant els pitjors presagis: una tempesta perfecta on cauen simultàniament el consum extern i el consum intern.
La demografia tampoc no ajuda. La taxa de naixements de la Xina ja és una de les més baixes del món, comparable a les de Corea del Sud, Taiwan, Hong Kong i Singapur. Xina ha viscut aquest any la primera caiguda de la població en sis dècades, la qual cosa porta a un ràpid ascens de la xifra d’edat mitjana de la població. El gabinet del partit comunista xinès ha intentat implementar una sèrie de mesures per augmentar la taxa de natalitat, com ara incentius financers, però els ajustos demogràfics no s’improvisen i ja és massa tard per evitar una frenada abrupta del creixement immobiliari que havia estat imparable les darreres dues dècades.
La resposta política al mal context econòmic és encara més preocupant. El lideratge de Xi Jinping ha optat per incrementar al màxim la opacitat, anunciant que no es publicarà més la sèrie històrica de dades sobre atur juvenil com a conseqüència del darrer mal resultat. La desaparició d’aquesta sèrie de dades no és una anècdota sinó que segueix una tendència d’ampli abast: el partit comunista xinès publicava unes 80.000 sèries d’indicadors econòmics l’any 2010, dels quals actualment només se’n mantenen 20.000. La barreja dels factors citats – major opacitat política i replegament cap a un comunisme més tancat, increment de l’atur juvenil, pèrdua de poder adquisitiu de les classes mitjanes – genera nerviosisme entre els analistes internacionals perquè pot ser l’espurna que encengui greus revoltes socials i problemes geopolítics de primer ordre.
Se’n sortirà Xina sense una trencadissa que desencadeni greus problemes geopolítics globals? Segons l’economista de capçalera del banc UBS per a la regió, tot depèn de si Xi Jinping fa front als reptes amb el manual d’estil de les darreres dècades, corresponent a una Xina pragmàtica, més propera a Occident i amb capacitat d’adaptació, o si opten per tornar als vells temps del tancament, opacitat i repressió. El degoteig de sèries de dades que desapareixen i la creixent tensió amb Taiwan no són un bon presagi.
