Dissabte passat es van constituir els nous governs municipals. Inevitablement els titulars se’ls han endut les sorpreses: des de l’ascens al govern d’Aliança Catalana a Ripoll fins a l’operació a tres bandes entre PSC, Comuns i PP per tornar a desbancar la llista més votada a la capital, tot repetint el pòquer de la legislatura passada amb Manuel Valls. Més enllà dels encerts i vergonyes del joc polític, els municipis començaran a partir d’avui a executar els seus projectes de legislatura i a gestionar el dia a dia municipal.
Durant la legislatura que s’estrena, que anirà de 2023 a 2027, els municipis rebran els expedients de projectes d’implantació o expansió empresarial cofinançats pels fons Next Generation. També es reconfigurarà el mapa del sector automobilístic – a la columna anterior parlàvem de com Tesla està sondejant València, i darrerament també França i Itàlia, per ubicar la seva segona gigafactoria europea – i s’aixecaran noves fàbriques europees de microxips, com a resposta a la crisi de subministraments viscuda durant la Covid i a la cursa geopolítica per reequilibrar el tauler de joc d’aquests components clau, ara exposats a una excessiva dependència asiàtica. De 2023 a 2027 s’haurà de sentenciar el futur de les centrals nuclears: el consell de seguretat nuclear va autoritzar prorrogar la vida útil de Vandellós II fins al 2030, però el seu funcionament és incert a partir de llavors, i fins i tot si s’executa una nova pròrroga, caldrà disposar ja d’un pla per a la seva substitució. El final de vida útil nuclear i les majors exigències en descarbonització faran revifar la discussió entorn de les energies renovables: acceptar macroprojectes de proximitat que aportin llocs de treball i compensacions econòmiques al municipi o empassar-se grans línies d’alta tensió per importar l’electricitat generada a macroprojectes llunyans, on romandran els beneficis generats.
També entre 2023 i 2027 es parlarà d’infraestructures: si bé el debat de l’ampliació d’El Prat ha centrat tots els titulars, segur que es parlarà també de trens i de transport públic així com d’electrificació del transport privat. El primer implica pensar en park and ride (aparcaments per descongestionar el centre de les ciutats i transferir la mobilitat de l’última milla al transport públic) i, com ja s’ha anat dient, recuperar els trens nocturns per a distàncies mitjanes que les últimes dues dècades s’havien passat a operar amb vols d’una hora. L’electrificació s’haurà d’atendre amb l’expansió de la xarxa de punts de càrrega i electrolineres així com la licitació d’autobusos i taxis elèctrics.
Totes aquestes qüestions tenen un element comú: requereixen permisos i modificacions reguladores. Des de posar un punt de càrrega, que actualment a Catalunya suposa una tramitació de més d’un any de mitjana, fins a autoritzar un parc fotovoltaic, un canvi d’ús per rebre una nova indústria que ha guanyat una convocatòria Next Generation; cedir i autoritzar l’ús d’un terreny municipal per a fer de park and ride i fomentar l’ús del transport públic… A mesura que ens endinsem en el segle XXI s’ha anat deteriorant la velocitat i capacitat municipals per gestionar totes aquestes qüestions, que cada vegada tenen més fricció, més paperassa, més garantisme i involucren més funcionaris, alentint-ho fins al punt que ens arrisquem a que totes aquestes transformacions, algunes d’elles imprescindibles, estiguin igual d’aturades al 2027 com ho estan el 2023. A l’Institut Ostrom hem dedicat diversos estudis a analitzar com es pot recuperar l’agilitat perduda en aquesta mena de tràmits i autoritzacions, i creiem que la solució pot ser més senzilla del que sembla: augmentar la transparència municipal.
Els municipis de Catalunya ja reporten dades de forma constant. Des del portal Idescat es pot consultar el nombre de naixements, defuncions i casaments a qualsevol municipi, la qual cosa implica que els Ajuntaments envien dades a l’Idescat, que aquest centralitza i agrega en una base de dades única i consultable. És important incorporar a aquest pool de dades indicadors que permetin prendre el pols de l’agilitat municipal: llicències sol·licitades i data de sol·licitud, llicències concedides o denegades i data de resolució – a partir d’aquí, es pot calcular el temps mig de resposta per municipi i el percentatge d’èxit per municipi. Disposar de dades obertes sobre l’agilitat dels municipis per permetre la descarbonització i competitivitat del país no soluciona la lentitud de forma automàtica, però és un primer pas imprescindible per detectar quins són els punts negres de la nostra geografia i a quins despatxos s’encallen més dossiers. I, ja sigui per una qüestió de retiment de comptes, de vergonya aliena o d’orgull personal, els més mal parats en aquestes estadístiques tindrien un incentiu per aixecar el peu del fre.
