La darrera setmana de febrer té un significat especial per a Barcelona: el Mobile World Congress. Un any més, la capital s’ha omplert amb uns 100.000 executius del sector tecnològic que s’han interessat per veure les tendències digitals – ja fa anys, no només enfocades a la telefonia mòbil sinó a l’ampli espectre de software i hardware: cotxes elèctrics, intel·ligència artificial, robòtica… És habitual que cada any hi hagi un gran tema de moda que capti l’atenció dels mitjans ‘mainstream’, i era previsible que aquest any fos la intel·ligència artificial; de fet, si ens parem a pensar-ho, aquest és el primer Mobile World Congress després de l’explosió del fenomen de la IA i la cascada posterior on cadascuna de les grans empreses tecnològiques globals ha accelerat a fons per integrar la intel·ligència artificial als seus productes i serveis, per por a perdre aquest tren disruptiu.
Fent una anàlisi més acurada, però, aquesta ocasió deixa entreveure que probablement no estem davant de l’enèsima moda passatgera que ha captat l’atenció mediàtica del congrés, com fa uns anys ho van ser els rellotges intel·ligents, sinó que hi ha signes d’un canvi de tauler de joc. Les empreses més fortes del congrés fins ben recentment han fet front a la darrera onada de canvi tecnològic amb el peu canviat: Intel, indiscutible líder dels microprocessadors durant els anys 90 i 2000, no sembla que tingui gran cosa a dir sobre la intel·ligència artificial. Els mercats ho han vist així: amb una capitalització borsària de 800 mil milions, el seu competidor Nvidia (empresa que no posseeix ni una sola fàbrica de microxips, perquè té tota la fabricació externalitzada) segueix pujant de valor i ja va per una capitalització superior als dos bilions europeus de dòlars, el que equival a dos trilions anglosaxons. Un altre cas curiós és el d’Apple: si bé mai han tingut un stand al Mobile World Congress, eren l’etern referent sobre el qual cadascuna de les innovacions del congrés es comparava. Fins fa uns anys, cada smartphone que presentaven Samsung o Huawei era medit en relació a les funcionalitats i característiques de l’iPhone equivalent. Ningú ha parlat d’Apple en aquesta ocasió: no està clar quin paper tindran, si és que en tindran algun, en la revolució de la IA, mentre que la seva gestió comença a estar en entredit per primera vegada en dècades degut a la cancel·lació del seu projecte de cotxe elèctric després de deu anys d’I+D que han costat 10 mil milions de dòlars.
Existeix un patró de fons en el destronament dels habituals gegants com Intel o Apple i el sobtat ascens de líders emergents com Nvidia o OpenAI: el hardware, és a dir, la tecnologia tangible, està evolucionant cap a una ‘commodity’. A ningú li sembla ja interessar qui té la capacitat de fabricar el proper microxip o de dur a terme la millor selecció de materials per a l’smartphone de moda. Són capacitats que es donen per fet. En canvi, cada vegada hi ha més interès per apreciar el lideratge en intangibles, sobretot en àmbits avançats com les xarxes neuronals, algorísmica d’intel·ligència generativa o aprenentatge autònom. Aquest punt d’inflexió té conseqüències geopolítiques: la ‘commodització’ de la fabricació tecnològica debilita a Àsia i permet a Occident, sobretot a Estats Units, recuperar una part del lideratge tecnològic perdut la darrera dècada. També té conseqüències corporatives: talment com l’ascens d’Internet va provocar una disrupció que va eclipsar històrics líders tecnològics com IBM, sembla difícil que d’aquí uns anys es pugui seguir parlant de l’elit GAFAM (acrònim de Google, Apple, Facebook, Amazon i Microsoft). Les sigles ja estan canviant.
El que no canvia és la capacitat d’Europa per perdre trens: després d’enterrar Ericsson i regalar el lideratge de tecnologia de telecomunicacions a Huawei i de fer un paper indigne amb l’enterrament de Nokia, que havia arribat a tenir un domini indiscutible del mercat dels telèfons intel·ligents, ara va pel camí de perdre indústria automobilística a marxes forçades envers Xina i de quedar-se completament fora del panorama de la intel·ligència artificial.
