Des de la crisi del Coronavirus i el posterior xoc econòmic provocat per la invasió d’Ucraïna per les forces armades russes, ha tornat a aflorar el debat sobre la competitivitat europea. Parlem ara d’internalització d’operacions manufactureres que s’havien deslocalitzat a Àsia i de recuperar el timó industrial, especialment en àrees d’alt valor afegit o d’importància estratègica: la fabricació de microxips, la indústria de l’automòbil electrificada, els materials clau i productes semielaborats bàsics i la producció d’actius per a la transició energètica, com els panells solars. Però la lloable intenció de recuperar pulmó europeu en manufactura estratègica i I+D industrial està topant amb problemes d’execució.

En el camp dels semiconductors, la Unió Europea va aprovar la European Chips Act (llei de xips) com a clara resposta a la Chips Act dels Estats Units, aprovada uns mesos abans de l’europea. La llei ha permès atreure inversions d’Intel a Polònia, Infineon a Alemanya, STMicroelectronics a França i Broadcom a Espanya, si bé aquesta última fabrica xips auxiliars per a connectivitat de xarxa i emmagatzematge, STMicroelectronics es concentra als àmbits automobilístic i de processat d’àudio, Infineon a gestió energètica i connectivitat auxiliar i Intel principalment es dedica al subsector dels ordinadors personals. Cap de les inversions del programa europeu de 43 mil milions ha servit per competir amb el monopoli asiàtic en els sectors punters, per sota dels 10 nanòmetres de miniaturització: dispositius mòbils i portables i realitat virtual i augmentada. La incapacitat europea per competir en les categories més avançades de semiconductors, a pesar d’ajudes d’estat de desenes de milers de milions, és especialment paradoxal si recordem que la maquinària per a la fabricació de microxips es produeix en gran part a Països Baixos – és a dir, exportem la maquinària per a fabricar microxips avançats alhora que som incapaços d’internalitzar part d’aquesta producció de semiconductors d’alta complexitat.

Si ens fixem en l’estat de la indústria automobilística europea, els esdeveniments recents no són gaire més esperançadors. El podi global es reparteix entre Estats Units (Tesla) i Àsia (MG, Volvo, BYD), amb propostes que creixen exponencialment i creen un greu problema pels fabricants europeus com Volkswagen, respecte els quals els separen en alguns casos més de 10.000€ de diferència en el cost de productes equivalents. Mentre que Xina i Estats Units han entès la rellevància de competir en costos en l’electrificació de la mobilitat i han posat al mercat productes amb poques variants, de fabricació simple i senzilla, els fabricants europeus estan atrapats enmig de la frustració d’observar vendes estancades de productes complexos de fabricar amb costos poc competitius. La diferència fonamental ja no és la menor pressió salarial o la fiscalitat zero: a Xina ara també tenen classe mitjana, però si cal eliminar els altaveus i els botons per pujar i baixar les finestres de la porta i moure-ho a la pantalla central per estalviar uns quants metres de cable i fer el cotxe més competitiu, ho fan. 

D’exemples com els dos anteriors en podríem trobar a molts altres sectors d’importància estratègica: mentre que a principis dels anys 2000 Europa fabricava un terç dels panells solars fotovoltaics que s’instal·laven, ara sembla impossible reconstruir aquesta activitat. Les indústries d’alt valor afegit on Europa té ara greus problemes per competir són àrees on fa tan sols un parell de dècades hi havia autèntics referents europeus innovadors. Alguns dels elements que ens impedeixen competir amb Àsia i Estats Units són qüestions que prèviament ja s’havien resolt a Europa, com la fabricació de microelectrònica avançada o l’enginyeria creativa per a la reducció de costos, apostant per una forta estandardització de producte. Amb la deslocalització de determinades indústries s’ha produït un procés de desaprenentatge: qüestions que abans es sabien resoldre des de la Unió Europea ara ens semblen reptes complicats d’abordar. Tenim algun pla per recuperar el coneixement que hem desaprès? 

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa